Per la Catalunya gran (1923)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) a La Publicitat (26-VII-1923). Avui fa un segle de la publicació d’aquest article de l’historiador Ferran Soldevila, membre de l’IEC, director que va ser de Revista de Catalunya, coautor (amb Ferran Valls i Taberner) d’una Història de Catalunya concisa, d’alta divulgació. La seva noció noucentista de Catalunya gran es diferencia de la idea de Gran Catalunya d’autors romàntics i de la de Països Catalans dels temps d’ara.

 

Hem de confessar que, anant per les terres germanes de les Balears, de València i del Rosselló sentim sovint, els catalans, la dolorosa punyida de constatar que l'afecte germanívol –la germania nacional– és en el nostre cor, però sols excepcionalment en el cor dels altres. Malgrat l'atansament que el moviment literari i les idees regionalistes i nacionalistes han anat produint, és indubtable que la massa resta no sols indiferent, sinó hostil. [...] Quines causes han creat aqueix estat d'esperit? N'hi ha que venen de lluny, n'hi ha que venen de la vora, n'hi ha que encara estan produint-se. Trobarem les causes més llunyanes, però tal vegada també les més profundes, en la forma de constitució del reialme de València arran de la conquesta, i en la separació del reialme de Mallorca a la mort de Jaume I. Després (després en els temps, però no en importància) les trobarem en el fet que Catalunya perdés els sobirans propis, la independència política i l'hegemonia nacional, just a l'hora que el Renaixement s’iniciava. Ell hauria donat a les terres catalanes la cohesió i la unitat. Si les terres catalanes haguessin restat lliures durant l'Edat moderna, llur fusió hauria estat un fenomen normal. Però, precisament perquè això no pogué esdevenir-se, s'esdevingué tot el contrari. La consciència de llur solidaritat es va anar perdent. La historiografia i la filologia ens ho demostren prou. Apareixen les històries regionals i es parla de llengües valenciana, mallorquina i menorquina. I com més la consciència s'atenua, més s'accentua la disgregació. [...] Hi ha també una oposició que podríem anomenar provinciana en aquesta hostilitat de molts balears i valencians envers Catalunya. És la mateixa hostilitat que senten entre ells un extremeny i un manxec. [...] Hi ha encara una certa animadversió, la menys temible, de veïnat. La mateixa animadversió que hi ha, per exemple, entre mallorquins i menorquins. Com combatre aquesta separació entre els components de la Catalunya gran? Combatent-ne les causes, quan puguin ésser-ho. Respectant els fets consumats, quan ja hàgim fet tard par combatre-les. I proclamant lleialment que la nostra intenció és de respectar-los, que no cerquem sinó una federació amb les regions germanes: federació d’ideals i de voluntats, avui; federació d'estats regionals, demà […] La difusió cultural ha de contrarestar la ignorància del llaç històric i lingüístic que ens uneix. La difusió de la nostra premsa ha d’evitar que es presentin desfigurats o rebaixats els nostres ideals patriòtics. Cal fer néixer en l'esperit dels nostres germans l'amor a les seves pròpies característiques, a l'idioma sobretot, ja que hi trobem l’essència del nostre fet nacional. No hi fa res que comencin fent valencianisme o mallorquinisme. Quan se sentin ben valencians o ben mallorquins, amb una base cultural sòlida, fatalment giraran els seus ulls envers Catalunya. [...]