La colla de Sabadell
Admirat i atractiu senyor Oliu (i perdó per la rima, inevitable) li escric des de l’ARA, que és més efectiu que enviar-li una carta, per aplaudir el resultat de l’opa, a la vegada que per lamentar-lo.
M’explicaré. Vostè emplatant la carn d’olla sabadellenca ens ha esborronat a tots i a totes, no l'hi negaré. Però també ens ha provocat un desassossec, un rosec, un coragre. Ara que la "colla de Sabadell", amb permís de Francesc Trabal, ja ha aconseguit l’objectiu, ens quedem sense els anuncis enigmàtics que ens han acompanyat des de l’inici de l’opa. El del drac misteriós en aquella pancarta que devia donar feina a dissenyadors, fabricants i operaris... La seva versió radiofònica, tan torturadora com deliciosa, que també va fer facturar als artistes locutors... I aquelles pàgines publicitàries que hem vist al nostre diari de capçalera, i en d’altres, que sabem que hauran ajudat a procurar, ben segur, les proteïnes de tots nosaltres, els pixatinters que tenen recollits...
És per això que m’atreveixo a suggerir-li que no ens deixin sense aquesta nova tradició. No costa gens, amb algun dividend que els sobri, de continuar fent anuncis, sobretot per Sant Jordi. “Per Sant Jordi, compra el llibre, regala la rosa i tortura’t amb l’anunci del Sabadell”, podria dir l’eslògan. Pensi que els seus rivals, esclar, ara començaran a fer contraofensives per fer sentir malament els seus també molt atractius accionistes. Em sembla que parlo en nom de la direcció d’aquest noble diari si li suggereixo que no només compri pàgines, sinó que vagi més enllà i patrocini alguna cosa. Per exemple, se m’acut, aquest espai que fem, amb tant de plaer, de recuperació de cuina de les nostres àvies. Ni a elles, ni a una servidora ens faria res posar-nos el davantal del drac (que essent negre seria molt sofert) a canvi d’unes accions. En tot cas, pel preu, no pateixi! Estic segura que ens posarem d’acord.
