14/07/2023

Concursos 'vintage' per sobreviure

2 min
Els presentadors d''El Grand Prix'

En el seu procés de renovació de continguts, Mediaset està recuperant antics concursos. Els realities estan fallant, a causa d’una sobreexplotació i saturació del gènere, amb plantejaments que han acabat sent molt repetitius. A finals de juny es va recuperar Me resbala, on diversos famosos han de superar diferents reptes fins que la prova final s’interpreta sobre una superfície que els dificulta l’equilibri. El programa, un format creat a França, es va estrenar inicialment el 2013 a Antena 3 i va estar vuit anys en pantalla. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A finals de juliol, RTVE ressuscitarà Grand Prix, un clàssic a les televisions d’arreu del món i també a la televisió espanyola, on es va estrenar el 1988. Equips de diferents localitats s’enfronten entre ells per superar un seguit de proves amb obstacles que impliquen garrotades i caigudes múltiples. Ramón García reapareixerà amb aquest format vintage. Qui no tornarà segur és la vaqueta, la pobra bèstia que anys enrere irrompia al plató per envestir concursants. Per sort, la societat ha evolucionat i els drets dels animals ja es tenen en compte a la televisió.

També s’ha recuperat Allá tú, on concurs on els participants intenten emportar-se el màxim de diners possibles negociant amb un banquer misteriós que truca per telèfon i intentant endevinar de quin import és el xec que tenen a la capsa assignada. Els premis oscil·len entre uns miserables deu cèntims i els 250.000 euros, tot i que també et poden encolomar rampoines com un ventilador, una lupa o un supositori. Jesús Vázquez va ser l’artífex de l’èxit inicial del programa el 2004, però el concurs es va acabar coincidint amb la crisi econòmica. Dotze anys després el programa ha tornat incrementant l’emocionalitat dels concursants i amb la lògica evolució tecnològica del telèfon mòbil a través del qual truca l’enigmàtic banquer per temptar el concursant i fer-lo renunciar al premi de la capsa, que no se sap mai segur si serà inferior o superior al xec tancat amb pany i clau. 

Fa unes setmanes, al Telenotícies, vèiem un influencer de les xarxes socials dedicat a l’especulació amb pisos que afirmava que “avui dia tothom vol guanyar diners sense haver de treballar”. L’esforç laboral i la priorització de la feina són models de vida que han entrat en certa crisi. Els concursos acostumen a ser un indicatiu dels valors socials. Hi ha èpoques en què es prioritzen els jocs amb cultura i coneixement, i d’altres en què l’atzar i l’audàcia es posen més en valor. La necessitat de recuperar formats antics evidencia també una televisió que vol anar sobre segur, més resultadista que creativa. Un déjà-vu estrany. En una època en què es parla de la importància de la digitalització de la televisió perquè el mitjà afronti el futur, Mediaset intenta apel·lar a la nostàlgia i al passat per sobreviure.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats