Continuïtat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEra l’any 1912 que Pompeu Fabra publicava a L’Avenç la seva Gramática de la lengua catalana. Copiosa, amb encertada orientació, acompanyada d’una selecta d’autors catalans i de vocabulari català-castellà i castellà-català, aquella obra, on eren condensats els fruits d’una vida modesta de treball i d’amor a la nostra llengua, fou la revelació al públic d’una competència singularíssima. Però aquella gramàtica, escrita en espanyol per tal de fer accessible el coneixement del català arreu d’Espanya, era anterior a la publicació de les Normes per 1’Institut d’Estudis Catalans i tenia, per tant, un caràcter de precedent. Era l’any 1918 quan amb la publicació, en català, de la Gramàtica catalana superior culminava aquell mestratge d’En Fabra. Amb la publicació d’aquella obra, amb l’acció docent de la seva càtedra, amb seva actuació de publicista i de periodista, anava l’autor acomplint la tasca meravellosa que assegura avui dia a Catalunya la base del seu patrimoni espiritual. Ara, editada per la Societat parisenca Les Belles Lettres, acaba de publicar l’ Abregé de grammaire catalane, que farà possible arreu d’Europa l’estudi i el coneixement de la nostra llengua i de la nostra producció literària. Aquest resum clar, concís, complet, porta el segell del mestre. La gramàtica és una ciència difícil però en les mans d’En Fabra esdevé neta i definida com un cristall. No pas com un cristall incolor, rígidament mineral, sinó com una gemma correcta i palpitant alhora, amb aigües i reflexes i coloracions de la nostra flora interior. I mentre es parla d’una nova edició de la Gramática de 1912, adaptada a les exigències d’avui, i mentre és esperada la publicació d’un diccionari català-francès i d’un diccionari espanyol-català, especialment, En Pompeu Fabra no para mai en la seva actuació quotidiana i ens prepara sorpreses tan agradoses i útils per a la nostra gent de lletres com un diccionari de rimes o de terminacions. Però la seva producció parella de la Gramàtica de 1918 serà el diccionari literari, que té gairebé ultimat de primera redacció. Aquestes dues obres seran les dues columnes perdurables de l’atri de la nostra llengua. Dóna gust, en les actuals vicissituds del món, poder parlar d’un tema popularíssim, amb serenitat i amor. La vida és l’única renovació veritable. Debades els designis i les violències malden per arbitrar-la; ella, gairebé al marge de la història externa, fa el seu fet amb la lentitud i l’eficàcia de les causes sofertes perquè són eternes.