Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia de l’Educació Financera. El titular? A Espanya és baixa en comparació amb altres països europeus, sobretot els nòrdics. La mesura de l’educació financera es basa en el coneixement de tres grans conceptes: l’interès compost, la inflació i la diversificació del risc. No es tracta només de saber-los definir, sinó de saber incorporar-los en les decisions del dia a dia. Les persones que coneixen bé aquests conceptes tendeixen a tenir un fons per a emergències, estalvien més per a la jubilació i prenen més bones decisions.
Poques vegades, però, s’aprofundeix en les diferències de gènere. Rascant entre la recerca, una anàlisi de l’enquesta de coneixement financer a Espanya de l’any 2016 afirmava que les dones casades tenien menys coneixements que les dones solteres. En canvi, entre homes i dones solters, el coneixement era el mateix. I no, no puc evitar recordar la declaració d’un personatge femení il·lustre en un judici: “D’això se n’ocupa el meu marit”. D’aquest estudi ja fa gairebé deu anys. És possible que encara s’estigui mantenint una delegació de les responsabilitats financeres en l’home?
Doncs sembla que sí. I el motiu recau en una tradició cultural de gestió conjunta de les finances versus la gestió individualitzada. Un altre estudi, aquest publicat l’any passat, calcula la probabilitat que una dona, en el marc d’una parella heterosexual, tingui un compte bancari individual al seu nom, partint de la premissa que un compte d’aquestes característiques posa les bases per a una gestió independent de les finances. Doncs bé, les probabilitats de tenir un compte individual disminueixen quan: cap membre de la parella valora la importància de l’autonomia econòmica, si s’està casada (en comptes de ser parella de fet), si la parella té fills o filles, si l’home guanya més que la dona, i si la parella no té estudis universitaris.
Això deixa la dona en una situació de dependència financera que pot ser-li perjudicial si hi ha conflictes o si s’ha de travessar un divorci. També amplia la bretxa econòmica més enllà de la vida laboral, en part a conseqüència d’haver cobrat sous inferiors, i això també es trasllada als estalvis privats que s’hagin pogut gestionar al llarg de la vida. Ho confirma un informe publicat per ClosinGap i la Fundació Mapfre.
Tot i que les dones estan entrant amb força com a inversores, els estereotips continuen vigents. Les dones, si poden, generen estalvis a llarg termini i en inversions de poc risc. Els homes assumeixen més riscos. Que les finances estan masculinitzades es constata també en l’àmbit professional, on les dones tendeixen a ocupar direccions relacionades amb els recursos humans o la comunicació mentre que les finances corporatives estan dominades per homes. Els fòrums d’inversió als mercats de capital tenen veu d’home.
L’empoderament econòmic de les dones passa també per les finances, començant per mantenir sempre l’autonomia amb un compte corrent individual i un pla de pensions, i continuant possiblement amb inversions en accions, ETFs i, fins i tot, per convertir-nos en criptosisters, si així ho decidim.
