08/01/2021

Ens van dir que no deixarien enrere cap persona

3 min

La pandèmia i les seves conseqüències en l’àmbit social, sanitari i econòmic obliguen a prendre mesures i a fer una clara aposta per anar assentant els fonaments d’un nou model de societat.

No dic que sigui fàcil, però la situació era i és el moment perfecte per fer les coses bé. Tot plegat ens havia de permetre revisar-nos les carències a escala individual però sobretot socialment. Ens van dir que aquesta crisi no la pagarien els de sempre, però sembla que tot allò ha quedat en paper mullat.

És evident que vivim en una societat capacitista que no té en compte la diversitat funcional. Les mesures que s’han pres són un clar exemple d’aquesta xacra que no podem seguir tolerant. Els espais de trobada i de relació són cabdals per assegurar l’empoderament i la socialització de les persones amb discapacitat intel·lectual. No permetre'ls és una clara discriminació cap a tot un col·lectiu que, una vegada més, pateix les conseqüències d’una societat que l'exclou.

El lleure és un dret essencial com ho són les activitats escolars curriculars, i per això hauria de ser considerat i protegit com a tal. Per a les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies és molt necessari en termes de desenvolupament, salut física, mental i emocional, i afecta directament la seva qualitat de vida.

Van repetir el lema “Ningú quedarà enrere” i sembla que no és veritat. Considerar que el lleure (i el lleure divers) no són essencials és no entendre –o no voler entendre– les necessitats de les persones i no posar les persones al centre de les polítiques.

La situació és insostenible també per a les entitats socials. Tant és així que la Fundació Ludàlia –una entitat dedicada a l’oci per a persones amb discapacitat intel·lectual des de fa més de 20 anys– ha hagut de tancar per falta d’ingressos pel tancament dels locals. I segur que són moltes més les que no poden desenvolupar les tasques d’acompanyament i suport terapèutics tan necessaris. Tot això també repercuteix en la situació laboral dels i de les professionals, que és molt precària i incerta.

Siguem conscients que les entitats socials dedicades al lleure gairebé no reben fons públics i per això les restriccions i prohibicions d’activitats, que en el cas del lleure divers no es poden fer digitalment, les aboca a una situació econòmicament molt delicada.

Davant d’aquesta situació, les entitats Encert, Reperkutim i Oratge han creat la xarxa d’entitats de lleure per a persones amb discapacitat intel·lectual i han engegat la campanya Diversitat en Lluita amb l’objectiu de visibilitzar aquesta realitat, lluitar per reconèixer el lleure com un dret essencial, aconseguir una societat veritablement inclusiva i reclamar al Govern mesures que respectin els drets i les necessitats relacionades amb la diversitat. No entendre les necessitats concretes dels diferents col·lectius és senzillament deixar-los enrere en una situació molt vulnerable.

stats