El dia 4 de novembre, un home barroer i alcoholitzat va grapejar Claudia Sheinbaum, presidenta de Mèxic, en una passejada pels carrers de la capital. La presidenta va presentar una denúncia a la Fiscalia per donar exemple que aquesta mena de comportaments són més que inadmissibles: “Són un delicte, i si jo no presento denúncia, en quines condicions queden totes les dones mexicanes?” En una roda de premsa, Sheinbaum proposa revisar que l’assetjament sexual en espais públics sigui considerat un delicte penal. Sembla que les dones importants –dic aquí importants per deixar clar que no solament tenen poder, sinó que simbòlicament encarnen una sèrie de valors compartits, com la llibertat i el respecte mutu– han de fer front a aquesta mena de violències amb massa freqüència.
Atenes. Segle cinquè abans de Crist. Una colla d’homes importants acomiada les flautistes que els entretenien i decideixen no alcoholitzar-se per poder lluir el seu discurs. Són com paons obrint les plomes perquè tothom ho vegi. Vanitat de vanitats. Tots ells parlen molt i parlen bé. No hi ha cap dona, fins que un dels convidats, Sòcrates, recorda una dona important, Diotima, que li va ensenyar tot el que sap sobre l’amor. L’amor —diu Diotima— és un entremig entre allò que voldríem posseir i allò que encara no tenim. Diotima és important perquè un home com Sòcrates, referent per a altres homes, la reconeix com a tal. Diotima, però, és múrria, sap que Sòcrates divaga, encara que els altres no se n’adonin. Ella coneix millor els secrets del món, però no ho diu: ho insinua. Divagar és humà. Parlar també. El diàleg entre Sòcrates i Diotima mostra les dues cares d’homes i dones en una relació incompleta i precària.
Avui (tot i que, malauradament, encara algunes dones no ho visquin així) una dona important no necessita el reconeixement de cap Sòcrates, perquè pot mostrar el seu valor per si mateixa, pels seus fets i per les seves paraules. Les dones que fan carrera política, com Sheinbaum, en són un exemple claríssim. Tanmateix, ser una dona important no és fàcil per a les dones ni tampoc per a alguns homes, que senten amenaçada una petita quota de territori quan una dona n'ocupa l’espai. Les acadèmiques feministes han anomenat aquest fenomen de pressió de poder per mitjà de l’assetjament sexual “fer entrar en disciplina” (disciplinamiento). Els homes forts (i barroers) “disciplinen” les dones importants. En tractar-les com a objectes, les denigren. Denigrar és rebaixar la dignitat d’una persona per tal de destruir la bona opinió que en tenen els altres. Alguns homes depenen d’aquesta fantasia sexual sense la qual no funcionen en la intimitat. Altres ho porten a la pràctica als espais públics. En tots els casos, i encara que no en tinguin notícia, els homes que denigren les dones també es denigren, humanament, a si mateixos. Llavors s’obre el forat negre per on s’escola la civilització, espai simbòlic compartit que ens fa adonar, com Diotima, del que encara no tenim i ens falta.
