Desmantellant els drets de les dones
Aquesta setmana l'ONU publicava un informe amb unes dades molt preocupants que evidencien un estancament en l’avenç dels drets de les dones en la darrera dècada. Nou de cada deu persones al món segueixen veient la realitat amb un clar biaix masclista, i el 25% de la població mundial creu que està justificat que el marit pegui a la seva dona.
Aquestes dades, que són esfereïdores, se sumen a un altre estudi publicat aquesta setmana a Alemanya que conclou que un de cada tres joves considera acceptable donar una bufetada a la parella (dona).
Tot plegat apunta a un problema de fons, que ja fa temps que altres recerques posen sobre la taula, i és que el jovent tendeix cada cop més a un model de masculinitat més patriarcal, en què, per exemple, la força física ocupa un paper destacat en les discussions amb l’objectiu d’exercir poder sobre la parella. Ho evidenciava també el baròmetre sobre joventut i gènere de la FAD (centre Reina Sofia) que es va publicar el curs passat i que concloïa que un de cada cinc homes d’entre 15 i 29 anys creu que la violència masclista no existeix i que és un invent ideològic. Una dada que s'ha doblat en els darrers quatre anys.
Tot plegat suposa un clar rearmament de l’exèrcit patriarcal, amb un discurs que té un únic objectiu: desmantellar els avenços en els drets de les dones mantenint l’statu quo que descansa sobre el sistema de desigualtat. Es tracta d'una reacció organitzada que no és casual: es produeix en un moment d’auge de l’extrema dreta a Occident i d’un augment d’agressions flagrants als drets humans.
El més preocupant, però, és que el negacionisme de la violència masclista entre joves s’estén més enllà de l'extrema dreta: una part d’aquests nois es defineixen com a votants d’esquerres. El discurs cala més enllà d’uns límits ideològics concrets, ven i cada cop troba més terreny adobat... Per què? Perquè el negacionisme es construeix sobre la base d'una combinació d'elements: la ideologia política amb les estratègies de desinformació que promou l’extrema dreta –l’atiament d’un conflicte, d’una guerra entre sexes que no té res a veure amb la igualtat–; els entorns propers com el context familiar i les amistats; i un pòsit cultural com el nostre, que beu directament de la font del patriarcat. Per tant, no és estrany que hi hagi un embat reaccionari davant l’avenç feminista i que sigui cada cop més virulent i lesiu perquè en el nostre avenç hi ha la pèrdua dels privilegis i del poder que sustenten el nostre sistema.
I això és terriblement perillós. Esfereïdor. Perquè crec que no som conscients d'on ens pot conduir aquest retrocés, no tan sols a les dones, sinó a la societat en general.
Perquè la nostra falta de drets escapça i amputa de forma directa el nivell de democràcia i llibertat de la nostra societat. Prou ja de dir-nos exagerades o que alguns estan farts de tant de feminisme. Aquestes dades són un crit eixordador d’alerta que cal escoltar amb molta atenció i actuar de forma molt decidida i ferma, perquè no arribem a un punt en què ja sigui massa tard.
