19/06/2022

Els deures per pujar nota a la nova edició d''Eufòria'

2 min

BarcelonaJa ens ho deien els romans, fa un parell de mil·lennis: "Post festum, pestum et post coitum, tedium". Després de la festa, la pesta, i després del coit, el tedi. TV3 ha acomiadat Eufòria, que ha suposat un revulsiu per a la cadena, a molts nivells. No només perquè el programa ha aconseguit fer-se un lloc entre l'audiència jove, que feia massa anys que no se sentia interpel·lada per la pública. També perquè a la casa es comença a abraçar sense complexos l'entreteniment de gran format (encara que un dels problemes del talent és que necessitaria un espai més gran, si vol competir en factura amb el que arriba d'Espanya). I, a més, la sola presència pels passadissos de gent jove, porjectant les seves il·lusions, comporta també un benefici indirecte gens menyspreable en una empresa de plantilla envellida. (Avís per a susceptibles: no hi ha cap problema amb ser un sènior, però si no tens joves a l'estructura segur que sordeges una mica a l'hora de captar el pols cultural).

I ara què? ¿Es pot seguir munyint el fenomen sense acabar cremant la marca o associant-la a continguts de menys qualitat? ¿Val la pena entrar en una fase de descans per generar expectativa de cara a la pròxima edició? I, sobretot, ¿què caldria fer per no adormir-se sobre els llorers i aconseguir una segona edició encara més efectiva?

Pel que fa a les gales, estaria bé poder disposar d'un espai més generós, que permetés moviments més amplis de càmera i portar també més públic. Caldria revisar si Marta Torné és la persona ideal com a presentadora: no detecto que hagi despertat entusiasmes entre el públic. En canvi, la presència inesperada de Nina com a jutgessa en una de les semifinals va ser un cop d'energia molt bo: tant de bo pogués prestar la seva qualitat humana –i artística– de manera estable, com a coach.

Però on cal posar tots els esforços és en l'explotació del fenomen a les xarxes. Entenc que no és fàcil per a TV3 posar continguts a YouTube, perquè això canibalitza la seva pròpia audiència digital. A hores d'ara, l'únic que hi exporten són les actuacions. Però mentre la Corporació no rellanci el seu servei a demanda, cal anar a pescar agressivament el públic jove, i el públic jove és a YouTube. I a Twitch. I a TikTok. (Eufòria ja hi és, a les finestres digitals, però cal anar-hi parlant el seu llenguatge: la manera com es venen els clips és molt impostada i boomer). La selecció musical també evidencia que s'ha buscat un equilibri entre el que escolta el jovent i les cançons que coneix el públic adult: al final, el 71% dels espectadors que miren les gales superen els 45 anys i això s'ha de tenir en compte. I està bé transmetre el cançoner clàssic als joves. Però a les xarxes es podria posar contingut exclusiu més vinculat a la música que mou i fa vibrar la generació Z.

Són només apunts de millora, que no desmereixen el que s'ha aconseguit amb aquesta primera edició. I encara un últim objectiu a marcar-se: apropar el públic castellanoparlant a la televisió i la música en català.