Els drets ‘perifèrics’ de la infància

El dret a la salut, a l’alimentació i a l’educació són possiblement els primers que ens venen al cap quan pensem en els drets dels infants, perquè són els que es refereixen a necessitats bàsiques i també han estat més desenvolupats i han rebut més respostes socials i visibilitat. Malgrat que no estiguin sota el focus mediàtic polític, alguns dels drets que podríem anomenar perifèrics són claus en el benestar i en el desenvolupament dels nens i les nenes i, per tant, necessiten ser atesos amb determinació. El dret a la salut mental o bucodental, a l’habitatge i a l’educació fora de l’escola, tot i no ser considerats de la mateixa importància que els altres drets, requereixen respostes socials i polítiques compromeses.

Els 14.069 desnonaments executats a Catalunya el 2016 són en major part per impagament de lloguer. Als centres socioeducatius que coordina la Fundació Pere Tarrés on s’atén la infància en risc d’exclusió social és habitual la utilització de les dutxes, atès que hi ha famílies ocupant pisos o naus industrials, rellogades en pisos compartits sense dret a bany o vivint situacions de pobresa energètica. La pèrdua d’un dret com el de l’habitatge o les dificultats d’accés a l’electricitat i l’aigua calenta pot afectar la salut física i mental de les persones i famílies, especialment dels infants. Per a un infant perdre casa seva comporta perdre les seves arrels socials, el seu barri; el seu món, en definitiva.

Si bé és cert que l’accés a la salut és un dret garantit pel sistema públic català de salut, no existeix un accés igualitari, especialment pel que fa a algunes problemàtiques de salut i per a població vulnerable. Justament un informe de l’any passat de la Federació de Salut Mental i la Fundació Pere Tarrés mostrava que a Catalunya han augmentat els problemes de salut mental entre infants i adolescents, i com els nens i nenes de famílies vulnerables o d’alguns territoris tenien dificultats per accedir als serveis públics d’atenció a la salut mental. En la mateixa línia, un informe recent de la Fundació Pere Tarrés revelava que un 66% dels infants dels centres socioeducatius participants en l’informe presenten afeccions bucodentals que requereixen tractament. Els problemes bucodentals es tradueixen en dolor, malestar, dificultats per menjar i impacte en l’autoestima, en el rendiment escolar i en les relacions socials dels infants que les pateixen. Són tractaments que les famílies no poden assumir econòmicament i, en conseqüència, les afeccions dels infants no quedaran resoltes.

De la mateixa manera, tots els infants catalans tenen dret a l’educació escolar. Però com es recull en l’ Informe sobre el dret al temps lliure educatiu i les sortides i colònies escolars del Síndic de Greuges de Catalunya (2014), no hi ha igualtat d’oportunitats en el dret al lleure educatiu. L’afecte, l’atenció, els valors, els aprenentatges que s’adquireixen en els centres d’esplai, agrupaments escoltes i centres oberts no estan a l’abast de tots els infants.

Hem d’obrir els ulls a aquests drets perifèrics, fer-los nostres i adoptar les mesures necessàries per garantir la igualtat d’oportunitats dels infants per accedir-hi. Calen polítiques proactives, recursos per desplegar-les i fer-les accessibles a tota la infància, i més treball interdisciplinari entre diferents agents. Ningú diu que sigui fàcil, però la transcendència del desenvolupament dels infants en els primers anys de vida ens interpel·la a seguir avançant.

Més continguts de