Mentre el món s’ensorra, llegim a l’ARA que dues cuidadores han estafat la iaia a qui cuidaven. La dona “va decidir donar poders notarials a una d'elles perquè pogués fer tràmits bancaris” i amb aquests poders els tràmits van ser buidar-li el compte d’estalvis. La pasta aconseguida era per a nobles propòsits. Expliquen els Mossos que n’enviaven una part al seu país d’origen (suposo que a la família) i es feien operacions d’estètica. També van invertir en càmeres de seguretat per tal de saber quan era que la víctima anava a comprar i així escurar-li el compte després. Suposo que el notari, el dia aquell de la firma, devia trobar la cosa molt normal.
En tot cas, aquest delicte té un component estètic que el fa molt més empoderador. Fins ara, sabíem que l’heroic delinqüent El Dioni, que va robar un furgó blindat i se’n va anar al Brasil (la seva Ítaca) a viure la vida, s’havia fet “uns retocs”. Concretament, es va operar de l’ull guenyo. Va ensenyar-ne el resultat al programa del Sardà, Crónicas marcianas, on va desembenar-se la cara en directe. Aquell dia duia una de les seves perruques (era calb), perquè encara faltaven anys per als viatges capil·lars a Turquia.
Que aquestes dues dones hagin decidit invertir en operacions d’estètica fa que la igualtat arribi, també, a poc a poc al món dels estafadors. Vull pensar que la pobra senyora que les va contractar i que hi va confiar, les veia, cada dia, i els deia: “Ai, nena, no sé què t’has fet, però m’agradaves més abans”. Vull dir que, en honor a la pobra iaia, espero i desitjo que el metge que les va retocar no fos dels bons, sinó dels altres. Que fos, què sé jo, el de la Leticia Sabater.
