El que està succeint als Estats Units fa feredat en molts àmbits, però també en allò que afecta al món de l’empresa.
L’administració Trump fa servir el seu poder per forçar la voluntat de les empreses. Un exemple és l'adquisició d'actius xinesos al canal de Panamà per part d'un consorci d'empreses americanes. La transacció l’han aturada ara les autoritats xineses, però en poques setmanes es van satisfer els desitjos del nou president. Les accions coercitives han afectat també els despatxos d'advocats més importants. De vegades, en represàlia per assumptes del seu primer mandat, però també per evitar que aquests bufets actuïn davant dels tribunals per aturar actuacions administratives de constitucionalitat qüestionable.
El president Trump està utilitzant les ordres executives per prendre decisions que corresponen al poder legislatiu, incloent-hi l’eliminació d’agències independents i organismes que lluiten contra la corrupció i els abusos de poder. Està també ignorant els dictàmens contraris dels tribunals amb la intenció de portar les controvèrsies jurídiques a la instància més alta, un Tribunal Suprem que ha anat configurant a la seva mida al llarg dels anys.
Malgrat l’afebliment evident de l’imperi de la llei i els greus i creixents conflictes d’interès, des del món de l'empresa se senten veus condescendents i, fins i tot, comprensives. S'argumenta que l'administració pública i les regulacions havien crescut en excés i calia retallar-les. I també que era necessari un canvi de rumb en les polítiques socials i culturals. Segons aquest punt de vista, les formes de Trump no són les millors, però la direcció és la correcta i els resultats acabaran arribant.
Tanmateix, les formes importen. No per una qüestió de maneres, sinó per una cosa que és fonamental per a la pervivència de la democràcia liberal: per impedir l'ús arbitrari del poder.
Però quina ha de ser l’actitud des de l’empresa quan es produeix un canvi polític tan important com el que estem vivint als EUA? I, en particular, què han de fer les empreses cotitzades? Es deuen als seus accionistes i han d’adoptar decisions orientades a preservar la cotització de l’empresa al mercat de valors? O han de guiar-se per consideracions més àmplies vinculades a l’interès general?
Ja des del dia de la inauguració del mandat de Trump vam veure com els líders de les grans tecnològiques s’hi acostaven. Era perquè creien que Trump desregularia el sector i pressionaria Europa? O és que, coneixent el temperament del nou president, van creure que el millor per als seus accionistes era apropar-s’hi, ja que en cas contrari en podien sortir escaldades?
També hem vist com companyies americanes destacades (Target, MacDonalds i Meta, entre altres) han fet una ràpida marxa enrere en les polítiques de diversitat, medi ambient i inclusió. Algunes s’han limitat a retirar les mencions a aquests temes en els seus informes anuals, però altres han canviat explícitament els seus objectius. És que no hi van creure mai, en aquestes polítiques, i ara estan aprofitant que bufen altres vents mediàtics i polítics? O ho han fet per temor a la reacció de la nova administració?
Si els canvis, com sembla, es fan com a resposta a les amenaces de l'administració Trump, seria una tendència molt preocupant. En pocs mesos, els Estats Units estarien deixant de ser un país en el qual les decisions administratives les prenen un cos funcionarial i unes agències públiques independents segons criteris de neutralitat i no-discriminació. I passarien a ser un estat controlat per un grup de persones que utilitzen arbitràriament l’enorme poder de l’administració per consolidar el seu poder polític, en benefici propi i d’una xarxa de suport d’empreses amigues. Un cas més del que es coneix com a crony capitalism, especialment preocupant quan afecta la primera economia mundial.
Des de l'empresa s'han de tenir les idees clares. No tot s’hi val per aconseguir un entorn favorable per als negocis. De cap manera! La desregulació i els impostos baixos són objectius polítics legítims, com també ho és que les polítiques empresarials tinguin en compte les tendències polítiques i socials dominants. Però tot té un límit, i des de l’empresa s’han de defensar sempre l’estat de dret, la divisió de poders i els fonaments de la democràcia liberal. Aquests són principis cabdals per a la llibertat política de les persones, però també per garantir la lliure competència i la llibertat empresarial.
