Enfoquem és el títol de les jornades que ha organitzat l’ARA. Enfocar bé un problema és el primer pas per poder-lo afrontar. I és una via per obrir escletxes en el pessimisme creixent a la societat. Cal construir espais de confiança inspirats en l’esperit crític per contribuir a recuperar la iniciativa que s’intenta expropiar a la ciutadania.
Vivim un temps de manifest desconcert. Feia anys que no es notava una càrrega de pessimisme com la que ara recorre Europa. És cert que hi ha una crisi profunda, conseqüència d’un canvi de sistema econòmic (del capitalisme industrial al financer o digital) que amenaça amb un deteriorament manifest dels sistemes democràtics; és cert que hi ha una transformació de l’espai comunicacional que trastoca els equilibris de les democràcies liberals, i és cert que hi ha unes inquietants concentracions de poder que estan canviant les jerarquies establertes. El nombre de democràcies decreix, l’espai comunicatiu s’embruta de manera exponencial, l’autoritarisme fa camí amb la concentració del poder en poques mans i amb l’exhibicionisme de personatges que desborden els límits.
Aquesta desmesura evidencia la pèrdua de pols de les democràcies liberals i, en conseqüència d’Europa, amb una inquietant sensació d’esfondrament. Qui caurà en la provocació de la Junta, l'ONU alternativa de Trump? On anem? Les extremes dretes capitalitzen la inquietud, les socialdemocràcies s’han anat desdibuixant, i sembla que hi ha via lliure per a l’or i la insolència representades pel rostre de Trump, cabells daurats, ulls enfonsats.
Enfoquem. No es tracta d’un brot de voluntarisme per oblidar el desastre, sinó de l’exigència de mirar la realitat (i no caure ni en la indignació testimonial ni en la claudicació). Cal desbrossar les lògiques del nou model comunicacional, motor principal dels despropòsits que arrasen el món. Buscar les causes del que està passant, identificar els problemes i en tot cas fer-nos portadors d’una real, continuada i efectiva advertència.
Mirem al futur, però tocant de peus a terra. No cultivant fantasies sense base sinó assenyalant críticament les coses que passen, les amenaces que creixen, i desmitificant el poder del nihilisme, dels que creuen que tot els està permès. I que fan i fan amb una lògica condemnada a estavellar-se en els límits del possible.
La voluntat d’Enfoquem és denunciar la impostura, aprofitar qualsevol esquerda que pugui obrir vies positives per contribuir al coneixement desmitificador dels poders que avui dia amenacen el món. No es tracta de caure en la frivolitat de la negació del que està passant, sinó d’assenyalar el com i el perquè de tot plegat, evidenciar l’engany i la manipulació, des del coneixement i no des de la fatalitat, i intentar comprendre i combatre la creixent resignació que premia la insolència.
Dir les coses pel seu nom, contribuir a la reacció davant dels poders que ara mateix ens aclaparen. Cal posar en evidència els despropòsits que s’estan convertint en normalitat i que pretenen destruir els valors essencials d’una societat a la qual una vegada més es vol expropiar el que és més sagrat: la capacitat de cada ciutadà per pensar i decidir per si mateix, el que ens distingeix com una societat lliure. Contra el pessimisme, informació; contra el fatalisme, reflexió crítica per evitar que l’autoritarisme postdemocràtic es consolidi com a inexorable futur. Enfocar no és fantasiejar, és actuar sent conscients de qui som i on estem. Però, amb les idees clares sobre el que volem, condició indispensable per fer-les viables.
