Quan jo tenia vuit anys, el periodista Alfredo Amestoy, amb el seu pentinat i ulleres característics, presentava un programa de televisió titulat 35 millones de españoles. Subtítol: Mirando la peseta. Quin gran programa!
El més interessant d’aquest record no és tant la xifra com el fet que la població era tan estable i es movia tan lentament que es podia batejar un programa de televisió amb el nombre d’habitants del país.
La realitat és que Espanya va necessitar 15 anys per passar de 30 a 35 milions. I 25 anys més per passar de 35 a 40 milions. És a dir, cinc milions més en un quart de segle.
Doncs bé, segons les projeccions de l’INE, Espanya superarà els 50 milions d’habitants ja l’any 2026. En els darrers 25 anys ha sumat deu milions més. El doble de creixement demogràfic que en l’etapa anterior. On abans en sumàvem cinc, ara en sumem deu. I tot això en només una generació.
Fa impressió veure aquesta evolució demogràfica en un país amb una de les taxes de natalitat més baixes del món. Com s’explica? Només per dos factors: l’augment de l’esperança de vida i l’arribada d’immigrants. Dos fenòmens socials que han transformat completament el país. Perquè aquesta Espanya de 50 milions no té res a veure amb la dels 35 d’Amestoy.
Estem a punt de travessar una barrera simbòlica: 50 milions d’espanyols. Es diu aviat.
La nova Espanya és més longeva, més diversa, més urbana i més complexa. Aquest creixement, lluny de ser una mera dada estadística, és un repte. Un repte social, un repte econòmic i un repte polític. Amb 50 milions d’habitants, Espanya esdevé un país que ja no es pot gestionar igual.
Estic convençut que en els pròxims anys veurem canvis importants en el sistema de representació política. Els partits, que neixen com a mecanismes d’expressió popular, amb prou feines han variat més enllà d’extremar ideologies o aprofundir en la qüestió territorial. Ideologia i nació. Però el canvi social va per una altra banda. I tard o d’hora es reflectirà a les urnes.
Sorgiran partits que representin col·lectius avui difosos però nombrosos. Partits de sèniors, d’autònoms, de residents. Perquè el creixement demogràfic transforma no només les estadístiques, també els interessos, les prioritats i les formes de representar-se.
Els 50 milions exigeixen repensar-ho tot.
