El líder (diguem-ho així) del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha triat Barcelona per presentar el pla sobre immigració del seu partit, a saber: restriccions severes a l'arribada de persones, expulsions a l'engròs dels immigrants dolents “que vinguin a delinquir i a viure de subsidis” (en oposició als immigrants bons que vinguin a deixar-se explotar sense enfadar-se gaire), carnet de ciutadania per punts, etc. Feijóo va triar Barcelona per presentar les seves gens originals propostes perquè, segons ell, és un de llocs on hi ha més desordre amb la immigració, per culpa de l'independentisme. Feijóo i el seu equip venen a dir que Catalunya és una región destrossada, com ho demostra el fet que està envaïda per la immigració, i si està envaïda per la immigració és conseqüència que l'independentisme descuidés els assumptes importants per embarcar-se en una empresa quimèrica i impossible d'odi contra Espanya.
Al PP s'han fixat, naturalment, en l'embranzida d'Aliança Catalana i s'apressen a agafar posicions: si existeix un independentisme racista i antiimmigrants, ells s'hi oposaran representant un espanyolisme racista i antiimmigrants. Però seriós, no com altres. D'aquesta manera compten estar en condicions d'enfrontar-se al populisme ultranacionalista extern (Vox) i també a l'intern (Ayuso). Davant de tots aquests xenòfobs arrauxats, Feijóo es proposa com un xenòfob d'ordre, preparat per poder pescar dins els electorats espanyols-espanyols, tant catalans com espanyols, i en els catalans-catalans desencantats i despistats. Alguna cosa aconseguiran, però no serà suficient, si més no segons les enquestes. Si Vox retalla distàncies amb el PP, i el PP perd pistonada fins al punt que el PSOE es manté com la força més votada, aleshores el fracàs de Feijóo és total. Pel camí s'haurà dedicat a augmentar la fractura i la crispació socials assenyalant col·lectius sencers de persones com a criminals.
Les propostes i la retòrica dels partits de dreta tradicional que intenten assumir, en un grau major o menor, la brutalitat de l'extrema dreta comencen també a donar mostres d'esgotament. Que ho demanin, si no, a Macron o a Merz. També a alguns dels barons del PP que s'afanyen a fer un discurs xenòfob, com Prohens la setmana passada en el debat de política general de Balears: insultar des del Parlament els immigrants, titllant-los de delinqüents, tampoc servirà per aturar el creixement de Vox. A Catalunya, les gesticulacions de Feijóo i les gracietes crispades d'Alejandro Fernández difícilment aturaran tampoc l'onada favorable a Vox i Aliança Catalana, ni la reconduiran a favor d'un PP desnortat i assetjat per la corrupció que intenta denunciar del PSOE. De tant de repetir-la, la paraula bonisme, que agrada tant a la dreta, s'ha convertit també en una caricatura. Els èxits en tecnicolor de Trump els enlluernen i els fan pensar que tenen camí per córrer, però Feijóo és avui dia la viva imatge de l'esgotament i de la falta de consistència, de discurs i d'idees de les dretes europees tradicionals.
