30/12/2020

Fum, fum, fum

4 min
Quim Torra, Joan Canadell i Jordi Puigneró en la presentació de la Cambra del Comerç d'un nou model econòmic de Catalunya amb perspectiva 2030-40, l'octubre de 2019

No, això no és una nadala. El Fum, fum, fum evoca la recepció que han tingut les primeres declaracions concretes d’objectius per a les eleccions del 14-F (amb permís de la propera onada covid). Molt especialment, les fetes per Joan Canadell, a qui els seus rivals polítics li han fet l’imprevist i valuós favor de posar-lo en el centre del (diguem-ne) debat.

Que les seues declaracions s’hagin qualificat com a fum propi d’un il·luminat mostra la caiguda en picat de la capacitat analítica en la política catalana. Comprovar-ho és molt senzill. Agafem els objectius més sonats: en perspectiva de 5 a 10 anys, un PIB per càpita (PIBpc) de 40.000 €, una taxa d’atur entre el 5% i 7%, i salari mínim (SMI) de 1.500 €. La perspectiva dels 10 anys és l’apropiada per a l’anàlisi de les formulacions polítiques (sempre una mica ampul·loses). Finalment, referir els objectius a 2030 s’ha anat generalitzant; vegin, per exemple, com s’han referenciat les mesures del pressupost de 2020 a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.

Cap economista que respecti una mica la seua especialitat s’atrevirà a dir-los què passarà el 2030. El que els pot dir és què hauria de succeir perquè algunes coses passin el 2030. L’exemple dels 40.000 € de PIBpc serà molt útil. Agafem les pròpies previsions a curt i mig termini del govern de la Generalitat i de la UE (per no interrompre la lectura, poden veure'n els detalls a la postdata final): ¿què hauria de succeir en els propers 10 anys per assolir aquest PIBpc, més enllà dels pronòstics de PIB existents per al període 2020-2022? És a dir, a partir de 2023 fins a 2030. El gràfic adjunt ho il·lustra.

Fum, fum, fum

Amb l’economia catalana estancada a partir del 2023 (creixement real del PIB = 0%, és a dir, creixement = inflació) el PIBpc el 2030 seria de 38.100 €. Tinguin en compte que amb l'economia estancada no hi ha creixement demogràfic. Què passaria amb creixements reals del PIB de l’1%? Doncs que el 2030 el PIBpc arribaria a 41.100 € (40.200 si la població creix com en la dècada passada, per la immigració).

És molt exigent un creixement real del PIB de l’1%? En l’etapa d’expansió 2014-2019 el creixement real mitjà anual va ser de 2,7% (2,2% si hi incloem el negatiu de 2013). O sia, amb un creixement de menys de la meitat de la darrera expansió passaríem dels 40.000 € de PIBpc el 2030. Ja em disculparan per la cascada de números, però paga la pena mostrar que discutim en un entorn on es qualifica de fum un objectiu de PIBpc molt conservador, i d’il·luminat qui el fa.

I què podem dir de l’objectiu de taxa d’atur del 5% al 7%? Objectiu exigent, cert, però cal recordar que el 2006 i 2007 ja s’assolí el 6,5%, i això amb una regulació del mercat laboral que pot ser la pitjor de la UE pel que fa a la destrucció d’ocupació. ¿És l’objectiu d’una taxa d’atur ja assolida en el passat fum propi d’una il·luminació?

Quins són l’ambició i els propòsits dels qui veuen fum en objectius tan moderats, vist el passat i les projeccions del futur?

Una altra cosa és la discussió sobre què poden fer les institucions de la Generalitat al respecte. Aquí és on pot sortir fum: atès el marc competencial existent, és poc més que reduir molts impediments administratius innecessaris (no tots ho són, però molts sí) que obstrueixen l’activitat econòmica, i actuar amb més propòsit en l’àmbit educatiu (i governar millor, en general). I pel que fa a l'SMI, doncs res de res: expressions de bona voluntat. Ara bé, no els faig avui els números sobre què passaria amb càlculs comparatius de l'SMI que harmonitzessin les diferències en contribucions socials i impostos generals, i el nombre de pagues, perquè avui no cal. Però se sorprendrien bastant.

Volen diagnosticar fum per a les eleccions que s’acosten? I fum del ben espès? Ja els ho vaig avançar fa dues setmanes a l'article "2022". El 2022 no s’haurà recuperat el nivell del 2019 d’ingressos tributaris propis i cedits de la Generalitat, i el finançament rebut de l’Estat, més del 90% del total, es reduirà amb una altíssima probabilitat (ben bé segur) per l’efecte de les liquidacions negatives de 2020 i 2021. Quan els candidats en campanya es dediquin a declarar que faran coses mai vistes en política social durant el proper mandat, preguntin-los com pensen finançar-ho. Em temo que recordaran el títol d’aquesta columna: "Fum, fum, fum". I tampoc llavors serà una nadala. Això sí, els meus millors desitjos per al 2021.

Postdata. Previsions: partim del 2020, any en què el PIB caurà un 12%, diuen (posem un 13% per si de cas), i creixerà el 2021 i el 2022 entre un 4,5% i un 7,7% anual. Per a després no hi ha previsió. Pel que fa a la inflació, la UE preveu una taxa de l’1,3% el 2021 i 2022, de l'1,7% en perspectiva a 5 anys, i al voltant del 2% a més llarg termini.