La Gran Dimissió
En anglès, the Great Resignation. Es tracta d’un fenomen que està trastocant el mercat laboral nord-americà: milions de persones que han dit que no volen tornar a les seves ocupacions i feines, que dimiteixen perquè han descobert que hi ha una altra manera de viure i de treballar. Els analistes socials es pregunten si aquest corrent pot arribar al nostre país. Doncs us diré el que en penso: ni de bon tros. Per què?
En primer lloc, perquè no podem comparar la mobilitat geogràfica i laboral dels Estats Units amb l’europea o l’espanyola. Entre els americans, canviar de feina és com per a nosaltres canviar de samarreta. La facilitat per trobar feina ha permès als EUA que la gent plegués d’una feina abans de tenir-ne una altra i de saber què vol fer amb la seva vida professional. Aquí, amb el que costa trobar una feina estable, és molt difícil deixar el lloc de treball sense tenir-ne un altre, i ben assegurat.
Les dades diuen que a Amèrica del Nord hi ha en aquests moments 100 vacants per cada 75 persones que busquen feina. Aquesta oferta de treball, per sobre de la demanda, sumada a una cultura de mobilitat laboral enorme, pot explicar el fenomen. A més, no tenen res a veure els drets socials acumulats per un treballador europeu amb els que acumula un nord-americà. L’acomiadament als EUA és lliure, i només algunes ocupacions directives es fan amb contracte blindat. En canvi, aquí, si un treballador té un contracte indefinit i ha començat a acumular una bona indemnització, experimentarà una gran reticència a moure’s d’empresa, ja que un període de prova no superat et deixa al carrer sense un duro.
Dit això, el que sí que estem veient aquí és un sentiment similar. Molta gent que no desitja tornar a la feina presencial de cinc dies a la setmana; el descobriment que es pot viure amb menys; el fet de constatar que la felicitat la teníem molt més a prop del que ens pensàvem; el cansament acumulat en les feines de les activitats essencials... Sí, és cert. Tot això ho estem experimentant els europeus igual que els americans. Però el desenllaç és ben diferent. Aquí ens agafem a la cadira de la feina fixa, del contracte indefinit i del més val boig conegut que savi per conèixer.
