09/08/2021

La guerra dels 'late-night' (1a part)

2 min
Captura de David Letterman i Johnny Carson a 'The Tonight Show'

El late-night històric de la televisió nord-americana és The tonight show. Va començar a emetre’s a la NBC el 1954 i actualment el presenta Jimmy Fallon, hereu d’una llarga tradició de còmics incisius que s’hi han anat posant al capdavant. L’estrella més emblemàtica va ser Johnny Carson, que el va conduir durant 30 anys, del 1962 al 1992. Precisament per aquesta llarga trajectòria d’èxit, quan va arribar l’hora del seu relleu es va generar una gran expectativa mediàtica sobre qui seria el seu substitut. I el canvi va comportar una gran batalla entre cadenes coneguda com la primera late night war, la guerra dels late-nights.

El successor natural i el predilecte de Carson perquè es convertís en el seu predecessor era David Letterman, que en aquell moment estava presentant a la mateixa cadena amb molt d’èxit el Late night with David Letterman just a continuació de The tonight show. L’audiència també el va considerar el relleu natural. Però la NBC no ho va veure de la mateixa manera i en un gest que va sorprendre a tothom va escollir Jay Leno, que fins aleshores havia exercit de substitut de Carson de manera esporàdica quan ell no podia fer el programa. La polèmica, la tensió i la rivalitat van ser tan grans que el periodista del New York Times Bill Carter en va escriure un llibre, The late shift, que més tard va inspirar una pel·lícula.

La decisió per escollir Leno es va deure en part a l’habilitat negociadora de la seva mànager, Helen Kushnick, que fins i tot va aconseguir que la NBC firmés secretament un compromís de relleu abans que Carson hagués expressat mai el seu desig de retirar-se. 

El 22 de maig del 1992, en la presentació de la graella de la NBC als afiliats de la cadena, Johnny Carson va anunciar que aquella pròxima temporada seria l'última per a ell. Leno, per tant, va saber que automàticament el lloc era seu. L’ideal de la NBC era no deixar escapar tampoc a Letterman i reunir-los a tots dos a la franja nocturna. En aquell moment, la franja nocturna generava uns 70 milions de dòlars de benefici a la cadena. Volien Leno a dos quarts de dotze i Letterman a dos quarts d’una. Per tant, li van haver de comunicar a Letterman que ell es quedaria al seu lloc de sempre. La decepció i l’atac de banyes al veure’s convertit en secundari i no heretar el programa estrella de la cadena van abocar-lo a marxar però la seva situació contractual el lligava indefectiblement a la cadena que l’estava arraconant. No tenia alternativa.

Letterman va contractar un representant que va aconseguir que la CBS li fes una oferta milionària per competir contra The tonight show del flamant Leno. Caldria, però, pagar una clàusula milionària que la CBS estava disposada a assumir. 

Jay Leno va debutar al capdavant de The tonight show i el més sorprenent de tot és que, per ordres de la seva representant, va començar el programa sense fer cap menció d’agraïment ni homenatge al mític Johnny Carson. Kushnick creia que s’havien de desempallegar de l’aura del seu antecessor i que lloar-lo era fer-li la pilota per aconseguir aplaudiments. Aquest no seria, però, l’únic problema que sorgiria.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats