Ideals nous per a la "Catalonia"
De la presentació de Catalonia per Alexandre Cortada (Barcelona, 1865-1935). Models del modernisme regenerador i reivindicatiu.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl nom de la revista ja us diu lo que hem de proposar-nos: Catalunya. Però no la Catalunya província o regió d'un estat actual, sinó la veritable, la gran, la total, la que formava un poble i una entitat a part. No us podrà tampoc servir de mirall la Catalunya que alguns dels seus moderns defensors ens presenten com a model i que és la que està més a prop de nosaltres en el transcurs de la història: la Catalunya dels segles XV al XVII (abans de Felip V), la Catalunya restringida i empetitida, aquella que per no perdre unes llibertats fantasmes i uns costums ja momificats, ens va deixar sense intel·lectualitat i amb una vida purament material i mercantilitzada. No, no és a res de tot això a lo que hem d'aspirar nosaltres, sinó a la Catalunya primitiva, la que en els seus començaments va esser anomenada tal com posem en el títol de la revista, la que, creada per l'imperi franc, formava part integrant de tot el gran centre de civilització instituït pels carolingis. En aquella època Catalunya representava una raça i un pensament propi, i amb els seus més grans homes contribuí a totes les transformacions de l'esperit humà durant l'Edat Mitja. Aleshores era poètica amb els trobadors provençals, reformadora amb els albigesos, i amb els seus grans místics i savis, Llull, Sibiuda, Eiximenis, Vilanova i Vives, va esser una de les nacions que, partint de la reforma iniciada en l'Illa de França per la Universitat de París i tota la renovació gòtica, influí més al naixement del misticisme lliure i interior i a la creació de la filosofia, o sigui en els dos moviments predecessors de la Reforma i del Renaixement. Aquesta Catalunya oberta, cosmopolita, original i reformadora, és la que nosaltres per la nostra reconstitució avui dia hem d'estudiar amb el criteri més ample i més modern. [...]
Mirem a dos pobles nous que són ben lliures: Bèlgica i Noruega. No és llur independència política la que els fa tant apreciats en el món modern, sinó llur altura moral, llur emancipació intel·lectual i el desenrotllament de tots llurs coneixements i esperit. [...]
