23/05/2022

Inviolable? Doncs jo no

2 min

A mi em sembla que no hi ha hagut protestes contra l’emèrit per una raó molt lògica. Si protestes contra l’emèrit, protestes contra la seva “inviolabilitat”, i protestes contra el govern que l’ha fet inviolable, que, a la pràctica, el converteix en un rei absolutista. Si el rei és inviolable, pot tirar una amant per la borda del iot (aquest fet terrorífic el va publicar el Corriere della Sera) sense que el tanquin a la presó per maltractament i qui sap què més. Pobra desgraciada, com devia quedar, què devia sentir, potser es va quedar tetraplègica? Si protestes contra l’arribada del rei a Galícia, on va a fer unes regates, amb un parell d’ous, per quina raó no hauries de protestar contra la monarquia en general, i contra el seu fill Felip en particular?

En què es diferencia Felip de Joan Carles? Joan Carles va ser inviolable i, per tant, com toca, va fer ús de la inviolabilitat per trincar pasta a mans plenes. Per quina raó, si no, existiria la inviolabilitat? Si no existís la inviolabilitat, un rei no podria cometre il·legalitats i, per tant, estaria sotmès, com vostè, a la llei. I si estigués sotmès, com vostè, a la llei, per quina raó hauria de ser rei i quin sentit tindria la monarquia? És com si ara nosaltres decidíssim que les dones poden ser sacerdots en l’Església catòlica o que les dones no han de portar burca en alguns països islàmics. Llavors, estaríem dient que l’Església catòlica o l’islam són igualitaris, no sexistes, no classistes. I quin sentit tindrien? De la mateixa manera, si el rei fos violable, si el seu fill fos igualitari amb l’esposa i no hi hagués cort de camarlencs, estaríem dient que són iguals que nosaltres i que no tenen privilegis. I llavors, esclar, parlaríem de república.

Empar Moliner és escriptora