De la crònica de Llorenç Gomis (Barcelona, 1924-2005) a La Vanguardia (3-VIII-1992) sobre una representació teatral a Barcelona d’Irene Papas (Coríntia, Grècia, 1926-2022), actriu i cantant que va morir dimecres passat, 14 de setembre. Traducció pròpia. Irene Papas va tenir un paper rellevant en la idealització cultural dels Jocs Olímpics a la Barcelona del 1992.
Barcelona ha estat, en la inauguració de la seva olimpíada, més grega que mai. La flama ve d’Olímpia, els Jocs, de Grècia. Així ho hem viscut, la meva dona i jo, rodejats de grecs en els primers dies. Ens tocava el paper d’amfitrions olímpics de la ministra grega de Cultura, la professora Anna Benakis. Catedràtica de dret penal, la professora Benakis està al capdavant del seu ministeri des que fa dos anys va guanyar les eleccions Nova Democràcia. El marit, el professor Linos Benakis, és filòsof i està especialitzat en filosofia medieval. Vam proposar al matrimoni fer un tomb pel Barri Gòtic i un dinar a casa. [...] Això era el dissabte, el dia de la inauguració dels Jocs. Per a la nit següent, la ministra ens convidava a veure Medea en el Teatre Grec. La tragèdia d’Eurípides que s’està representant sota la direcció de Núria Espert i amb la tràgica grega Irene Papas com a protagonista compta amb la col·laboració del ministeri grec de Cultura. [...] En la seva representació escènica Irene ens va convèncer que ella era Medea, l’estrangera, la bàrbara entre grecs. Ens va fer sentir el seu patiment i ens va fer contemplar amb temença i amb pietat el desenvolupament dels esdeveniments, mentre el cor, ondulant, xiuxiuejant, es feia eco de la nostra angoixa. La tragèdia ja s’ha acabat. Els actors han reprès la seva condició de representants d’uns personatges que hem vist vius i que ara tornen a les lletres del seu text. Els que cridaven, ara callen; els que es dreçaven, s’inclinen per recollir els aplaudiments, somrients i agraïts. [...] Saluda Irene Papas, saluden tots. Però els aplaudiments no paren. És més tard de la una de la matinada, però el restaurant del Grec acull els espectadors que volen restaurar forces i comentar la representació. Entre les taules, n’hi ha dues de reservades per als grecs i els seus convidats. La ministra somriu, satisfeta. També la seva representació institucional ha acabat i demà retorna a Atenes, on el Parlament debat el tractat de Maastricht. M’explica que els grecs estan a favor de la Unió Europea i que Nova Democràcia, el govern, hi votarà a favor, i també els socialistes, a l’oposició. Fins i tot part dels comunistes, els comunistes il·lustrats, volen votar que sí. No és que el debat preocupi, però cal ser-hi. Apareix Irene Papas i s’asseu amb nosaltres. Li pregunto d’on ha tret el seu admirable espanyol. Em diu que de cinc hores diàries de treball davant del text. Irene ens enlluerna ara, asseguda a la taula, com abans recitant en l’arena del Grec. És una dona bella, intel·ligent, espontània. I menja amb molta gana. La màgia de Medea no és només a l’escena.
