Els efectes del 14 d'octubre
El lector de l'ARA molt probablement, per no dir amb gairebé absoluta seguretat, té al cap el 14 d'octubre, dia en què tindrà lloc la vista al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem (TS) sobre el contingut i abast de la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras.
En dues ocasions ("L'ambigüitat del Tribunal Suprem" i "¿Permís penitenciari o presó provisional?") he anticipat que, després de la investidura del president del govern espanyol, la decisió del TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras és l'esdeveniment polític més important de la tardor que s'acosta. La vista del 14 d'octubre ja està començant a tenir efectes.
Aquest dimarts l'ARA i La Vanguardia han publicat la notícia que el Parlament Europeu ha decidit personar-se i formular al·legacions a la vista del dia 14.
La notícia és d'una importància cabdal. Fonamentalment, perquè la decisió del Parlament de personar-se en la vista i formular al·legacions s'ha produït després d'un debat al comitè d'Afers Legals, en què s'han enfrontat dues postures, una representada per populars, conservadors i reformistes, que han quedat en minoria, i una altra constituïda per socialistes, verds i liberals, que han definit per majoria la posició de la cambra. Per als primers, el Parlament no s'havia de personar, ja que Oriol Junqueras no és diputat europeu i, en conseqüència, el Parlament no té res a dir. Per als segons, per contra, la qüestió relativa a la immunitat d'Oriol Junqueras sí que és rellevant per a la integritat de la cambra, que en conseqüència no se'n pot desentendre.
La posició del Parlament Europeu la fixaran els serveis jurídics de la cambra. No necessàriament ha de ser la mateixa que la que van mantenir respecte de la posició jurídica de Carles Puigdemont i Toni Comín, ja que ara no es dirigeixen al Parlament Europeu en el procés de control de les actes dels parlamentaris escollits, sinó que es dirigeixen al TJUE, que ha de fixar quin és el contingut i l'abast de la immunitat parlamentària i a partir de quin moment s'ha d'entendre que els parlamentaris electes tenen immunitat. El Parlament controla l'accés a l'escó d'un parlamentari concret. El TJUE estableix la doctrina sobre què cal entendre per immunitat parlamentària. Són dues perspectives diferents. Previsiblement l'informe que emetin els serveis jurídics sobre Oriol Junqueras serà d'una complexitat molt més gran que el que van emetre sobre Puigdemont i Comín.
En tot cas, el més important d'aquesta entrada en joc del Parlament Europeu és que exclou la possibilitat que el Tribunal Suprem pugui dictar sentència abans que es produeixi la vista del 14 d'octubre. La incorporació del Parlament Europeu a la vista, després d'haver-hi estat convidat pel TJUE com a conseqüència d'una qüestió prejudicial plantejada pel TS espanyol, impossibilita que aquest últim pugui dictar sentència prescindint de l'opinió del Parlament Europeu primer i de la decisió del TJUE a continuació.
Ja per si sola, la qüestió prejudicial obligava el TS a esperar la resposta del TJUE. Així es desprèn de la regulació de la qüestió prejudicial en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Després de l'entrada en escena del Parlament Europeu, encara més. El TS tenia la possibilitat de plantejar la qüestió prejudicial o de no plantejar-la, com va sol·licitar el ministeri fiscal, però, un cop plantejada, el TS en perd el control, que queda en mans del TJUE. Després que el TJUE entengués que havia de traslladar la qüestió al Parlament Europeu per si tenia alguna cosa a al·legar i que el Parlament hagi respost positivament, és obvi que el TS no es pot desentendre de l'opinió dels dos màxims òrgans, polític l'un i jurídic l'altre, de la Unió Europea.
No hi haurà sentència, doncs, a l'octubre, com s'està donant per descomptat, sinó que caldrà esperar a la decisió del TJUE i, depenent de quina sigui, ens situarem en escenaris molt diferents. Però això ja ho veurem quan arribi. De moment, el 14 d'octubre comença a tenir efectes.
