Publicitat
Publicitat

Per què dubten els lletrats del Parlament?

D'acord amb quina norma jurídica es podia impedir a Jordi Sànchez acudir a la investidura? 

No disposo de més informació que la que proporcionen els mitjans de comunicació, però tots coincideixen que els lletrats del Parlament van manifestar els seus dubtes sobre la conveniència que el Parlament es querellés contra el jutge Pablo Llarena. No me’n sé avenir, perquè no arribo a entendre d'on els venen els dubtes, als lletrats.

El dret aplicable a l'estat espanyol per a la investidura d'un president d'una comunitat autònoma està integrat per quatre normes: la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, que defineixen la investidura en positiu, i el Codi Penal i la llei d'enjudiciament criminal, que la preveuen en negatiu. Aquest és tot el dret aplicable.

En positiu, la Constitució i l'Estatut exigeixen que el president del Parlament, després d'haver escoltat els portaveus de tots els grups parlamentaris, proposi un candidat, que ha de ser diputat electe. Encara que no es diu expressament, resulta obvi que el candidat ha d'acudir al Parlament per presentar el seu programa de govern i sol·licitar la confiança de la cambra.

En negatiu, el Codi Penal preveu com a pena accessòria per a determinats delictes la pèrdua del dret de sufragi. Una sentència ferma pot privar un ciutadà de l'exercici d'aquest dret. Aquesta limitació no la discuteix ningú.

Jordi Sànchez ha pogut ser proposat com a candidat perquè els ciutadans de Catalunya van votar com van votar el 21-D

Des del 1988, mitjançant la reforma de la llei d'enjudiciament criminal, un ciutadà pot veure’s privat temporalment de l'exercici del dret de sufragi mitjançant una "interlocutòria ferma per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels..." (article 384 bis).

El 12 d'abril, la data de la interlocutòria dictada pel jutge Pablo Llarena, Jordi Sànchez era el candidat proposat pel president del Parlament, era diputat electe, no estava privat mitjançant sentència ferma del dret de sufragi i no hi havia interlocutòria ferma de processament contra ell. D'acord amb quina norma jurídica se li podia impedir acudir a la investidura?

Aquest és l'interrogant. Es tracta d’un assumpte fonamentalment constitucional i secundàriament penal. El que està en joc és, en primer lloc, l'autonomia del Parlament per organitzar i decidir la investidura del president de la Generalitat. I, en segon lloc, si un jutge pot impedir la celebració d'una sessió d'investidura sense fonamentar aquesta decisió en una norma, sigui constitucional o infraconstitucional.

Un Parlament no pot consentir que un jutge desconegui el principi d'autonomia parlamentària i vulneri el dret de sufragi de tots els ciutadans als quals representa

¿Hi ha algun motiu més clar que aquest per a una querella? ¿Hi ha alguna legitimació més clara que la del Parlament, sent la investidura l'acte parlamentari a través del qual "es perfecciona" la voluntat expressada pel cos electoral a les urnes? Si no es pot fer la investidura, s'està vulnerant el dret de sufragi actiu de tots els ciutadans de Catalunya que van participar en les eleccions del 21-D. El dret de sufragi passiu de Jordi Sànchez és el revers del dret de sufragi actiu de tots els ciutadans de Catalunya. Jordi Sànchez ha pogut ser proposat com a candidat perquè els ciutadans de Catalunya van votar com van votar el 21-D. Impedir l'exercici del dret de sufragi passiu de Jordi Sànchez és vulnerar al mateix temps el dret de sufragi actiu de tots els electors del 21-D.

No és que el Parlament estigui legitimat a activar la querella contra el jutge instructor sinó que hi està obligat. En defensa de la seva autonomia i en defensa del dret de sufragi passiu del candidat proposat i actiu de tots els ciutadans de Catalunya dels quals és el representant.

Un Parlament no pot consentir que un jutge desconegui el principi d'autonomia parlamentària i vulneri el dret de sufragi de tots els ciutadans als quals representa. I que ho faci 'contra legem'.

Sobre això no pot existir el més mínim dubte.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT