A Xabi Alonso se li està posant cara de Pedro Sánchez: “Encara falta molt. Vosaltres [els periodistes] ho pinteu d’una manera, però cal tenir molta calma perquè això és molt llarg”. Manual de resistència.
Alonso ha adoptat, fins i tot, la filosofia de Sánchez, que quan li pregunten per naps respon per cols. Corrupció? És pitjor la del PP. Masclismes? No ha sentit a parlar de Vox? A l’entrenador del Madrid li pregunten pels resultats i contesta: “Els resultats són els que són, neutres. Una altra cosa és la interpretació que en feu”. Exacte. Dues derrotes seguides a casa o haver passat d’estar cinc punts per sobre del Barça a quatre punts per sota és neutre. Igual que també deu ser neutre i deu dependre de la interpretació que en fem el fet que dos exsecretaris d'organització del PSOE hagin passat per la presó i que un exmembre del gabinet de la presidència del govern acumuli una pila de denúncies d’assetjament sexual a treballadores de la Moncloa i no hagi passat res fins ara. Total, aquestes persones de les quals vostè em parla ja han estat donades de baixa del partit. I encara que vam passar moltes hores al mateix cotxe, des del punt de vista personal era un gran desconegut per a mi.
El problema de Xabi Alonso és que en futbol no hi ha tanta paciència com en política, on la gent és capaç d’esperar durant generacions per veure un alçament de la llum en la tenebra. I el problema de Sánchez és que, en política, no li pots donar la culpa a l’àrbitre o al VAR. O potser sí. Perquè des de la condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat (“Penal a favor del Real Madrid!”) s’han vist militants del PSOE manifestant-se contra el lawfare.
