07/07/2022

L’amor venia en taxi?

2 min

Ai, ai, el que m’acaba de passar. El que m’acaba de passar! L'hi puc explicar, senyoreta? O senyora, com vostè vulgui. És que haig de buidar el pap, escolti, és que si no ho explico, rebento. On va? A la plaça Catalunya? ¡Volando! ¿A quina part de la plaça Catalunya? Al Portal de l’Àngel. Som-hi. Soc el taxista més ràpid de l’Oest. Pagarà amb targeta? Perfecte. No, no. Només pregunto per engegar el datàfon i no fer-la esperar. Aprofiti, que quan pugin les tarifes, a l’hivern, això serà un despiporre. Ja pot pujar-hi de peus.

Doncs el que m’ha passat... Ai, ai. Això sí que és enredo i no l’obra aquella de l’Anglada, L’amor venia amb taxi. Ja pots comptar. Doncs que he recollit en una discoteca. Una parella. Ella anava bé, però ell, borratxo perdut. La noia diu: "Anem a casa meva, que és a Pedralbes, i després a ell l’ha de portar a Sitges". I jo que penso: "Mira, tu, una carrera guapa a Sitges. Que bé". I ell, que gat perdut, va i diu: "Primer a Sitges i ja tornareu...". Però esclar, la noia que ni hablar del peluquín. Que ella no anava a Sitges i tornava després, i ho comprenc, pobra, perquè escolti, és que no és aquí al costat. En total, que portem la noia a casa seva, la deixem al portal, molt bé tot, i quan jo ja em disposava a enfilar cap a Sitges, va el manso i em diu, amb veu normal: "No anem a Sitges". I ja no anava borratxo! Estava tan campante. Ho havia estat fent veure! I em diu que tornem a la discoteca, que ha quedat amb una que li fa tilín. Mare meva com està el món. Si em punxen no em treuen sang. M’he quedat sense carrera, però claro, cap a la discoteca falta gent.

Esperi, esperi! El deixo, em paga, entra cap a dins, i ¿qui baixa d’un taxi quan ja me n’estava a punt d’anar? Ella! Sí senyoreta. Són set euros. Aprofiti. Ja veurà quina pujada amb les noves tarifes. El món és un manicomi, sí, sí. El que han vist aquests ulls...

Empar Moliner és escriptora