L’any comença caducat
Les campanades de TV3, amb Laura Escanes i Miki Núñez, transmetien amateurisme mil·lennial i totes les convencions més carrinclones pròpies d’aquesta nit. “El pop és un animal molt especial i molt intel·ligent, com els catalans!”, exclamava el cantant. Tot i això, no semblava que tinguessin gaire fe en l’intel·lecte dels espectadors quan ens anaven informant de les formes que dibuixaven els drons al cel com si fossin difícils d’entendre. A TVE, Ramón García i la cantant Ana Mena van fer aparèixer Jennifer Hermoso poc abans de menjar el raïm. Però la futbolista, que s’ha erigit en un símbol feminista del 2023, va sortir a escena portant-li la capa a Ramón García en un acte més aviat caspós. A Antena 3, la performance nudista de Cristina Pedroche ha passat de l’horterada a l’esperpent.
Després d’un soliloqui solidari sobre la importància de l’aigua i la maternitat, es va treure l’abric entapissat de plantes per exhibir una mena de funda plasticosa (reciclable, això sí) enganxada al cos. Com a mostra de sostenibilitat i ecologisme extrem, pocs segons abans que sonés el carilló ens ensenyava als espectadors una mena de boles de plàstic que duia entremig dels dits dels peus i ens explicava que eren separadors per tenir els peus sans. Un consell delirant per acomiadar amb presses el 2023. A Telecinco, Marta Flich i Jesús Calleja van ser dignes de la més absoluta irrellevància, amb una posada en escena més pròpia d’una paròdia d’unes campanades dels anys vuitanta. L’espectacle musical de Nacho Cano amb el tema Un año más de Mecano ens transportava també trenta anys enrere. A La Sexta, un Dani Mateo accelerat i amb l’emergència de fer riure va semblar oblidar-se que tenia Cristina Pardo de copresentadora. Intentant fer acudits, la deixava en segon pla i ella li havia d’estirar el braç per recordar-li que aquella emissió era cosa de dos.
Canvien els rostres, canvien els dissenyadors, però ningú gosa innovar. Es manté la fascinació tronada per la Puerta del Sol. Continuen les parelles home-dona. Es perpetuen els estilismes més clàssics. Això sí, les cadenes privades brinden amb cervesa i només les públiques mantenen la tradició del cava. Les campanades són utilitzades com un contenidor publicitari. Enguany, Telefónica, Repsol i Renfe van ser les principals anunciants dels últims minuts televisius de l’any. L’empresa de telefonia s’ha apoderat de les boles que marquen en pantalla la deglució dels grans de raïm després d’unes quantes temporades sota el monopoli de Coca-Cola.
La programació d’abans de les campanades fa plànyer les persones que han de passar la nit soles mirant la televisió. Els que no fan refregits fan continguts que semblen d’una altra època. La festa televisiva de les campanades fa que l’any que comença ja sembli caducat.
