L’atur juvenil creix durant la crisi i eixampla més la bretxa generacional
No ha sigut un dels temes de negociació per a la investidura, tot i que és un dels grans problemes que té la societat espanyola. A tot Europa ja hi ha cinc milions de joves entre 20 i 24 anys que ni estudien ni treballen, els coneguts com a ni-ni. A Espanya aquest percentatge ha crescut, durant la crisi, del 13,2% del 2006 al 22,2% del 2015. Segon les dades que va fer públiques ahir l’Eurostat, Espanya és a la sisena posició de la Unió Europea en nombre de ni-ni en aquesta franja d’edat. El discutible pòdium l’encapçala Itàlia amb un 31,1%, seguida de Grècia, Croàcia, Romania i Bulgària. Espanya és el tercer país de la UE on més han crescut.
La crisi ha afectat especialment el sud d’Europa, i aquest fet, sumat als problemes estructurals del mercat laboral d’aquests països, en general menys flexible que al nord, penalitza els joves que busquen la seva primera oportunitat de treballar i emancipar-se. De fet, un altre informe, en aquest cas d’Adecco, assenyala que els espanyols són els més pessimistes en aquest sentit, ja que prop de la meitat dels joves (un 42,2%) estan convençuts que no trobaran feina durant el primer any de cerca després d’acabar la seva formació.
Tot i les moltes coses a millorar en la formació acadèmica i professional, molts d’aquest joves estan ben formats i tenen la mateixa capacitat que els d’altres països europeus per entrar al mercat laboral, però falla el sistema a l’hora de donar-los una oportunitat. El programa de garantia juvenil que la Comissió Europea va aprovar el 2013 per reduir l’atur entre els menors de 24 anys no acaba de funcionar. L’objectiu era lloable, però tot i que ja fa un any que està en funcionament no s’està aplicant, sembla, de manera eficient. Segons el sindicat UGT, només se n’han beneficiant 19 de cada 100 joves que hi podrien haver accedit, i segons el Consell de la Joventut d’Espanya no hi ha cap control del tipus de contractació -de formació o pràctiques- que s’ofereix, així que molts cops és una manera encoberta de pagar menys per part dels empresaris.
Cal que aquesta qüestió es converteixi en un tema central en el debat polític i, sobretot, calen mesures efectives per evitar que la bretxa generacional, que pot deixar molts joves a la cuneta sense haver tingut una primera oportunitat, deixi d’eixamplar-se.
