El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que deu notar al clatell l’alè sexi i masclíssim del seu col·lega Santiago Abascal, ha desembeinat un "visat per punts" per als immigrants, amb el qual es dona preferència als que tinguin "més capacitat d'integració" i "coneguin millor la cultura". Segons el president andalús, Juanma Moreno, això vol dir que el castellà hauria de ser “requisit” per obtenir la residència. En una entrevista a Onda Cero, però, ha dit que no, que no és el mateix que demana Junts per Catalunya amb la nostra llengua. Ha dit: "Són coses diferents. Allà hi ha dues llengües. Nosaltres en tenim una. Ells posen l'èmfasi en l'altra llengua cooficial. I nosaltres el que diem és que una llengua universal com el castellà és important conèixer-la".
La “capacitat” d’integració és difícil de mesurar. Jo diria que la tinc nul·la. M’agraden els costums dels altres només si no els haig de practicar. Que a Andalusia el castellà hauria de ser requisit per a la residència ho veig normal. Però llavors, per què no li sembla bé, al president, que el català ho sigui? Repassem. Diu que “tenim” dues llengües. Jo diria que en tenim moltes més, però ells també. En tot cas, per què hauria de ser millor tenir-ne una que dues? Per què és més fàcil? Diu que posem “l’èmfasi” en “l’altra” llengua cooficial. Amb quin criteri el català és “l’altra” i el castellà la “una”? Esclar que, sovint, quan ens referim a “l’altra” volem dir “l’amant” enfront de la “legítima”. La paraula amant sens dubte estimula més que la paraula legítima, sobretot pel que té de clandestina.
Molt d’acord en el fet que una llengua universal com el castellà és important conèixer-la. Però per quina raó, llavors, no fora important, també, conèixer una llengua mil·lenària com el català? Per què té menys parlants que el castellà? Segons aquest criteri caldria, sobretot, conèixer la música de Shakira, extraordinària, però no la de Camarón, també extraordinària.
