Entre les línies vermelles i la prudència
Per més que hàgim acostumat els nostres ulls a una periòdica visió dels horrors de la guerra, les imatges que ahir ens arribaven de Damasc situen el drama sirià en un nivell encara superior en repugnància. Un atac a barris controlats pels rebels va acabar amb centenars de víctimes i escenes del tot repulsives, sobretot per com semblava que havien mort. Hi havia ben poques ferides visibles, les pupil·les estaven molt dilatades, les pells empal·lidides i els que tenien la sort de no haver mort (encara?) maldaven perquè un bri d'aire els arribés als pulmons.
L'oposició a Baixar al-Assad va denunciar que el règim sirià havia utilitzat armes químiques en l'atac, i el govern es va afanyar a negar-ho amb rotunditat. El cert és que en tancar aquesta edició cap autoritat independent havia corroborat cap versió. No hi ajudava que tampoc hi hagués precisió en les xifres ni, esclar, que al país no hi hagi cap periodista independent. En el vesper sirià la propaganda també hi juga, i els experts consultats ahir per l'ARA es mostren de moment molt prudents.
En el tauler diplomàtic, els Estats Units han exigit al règim que demostri que no té res a amagar permetent a la missió de l'ONU rastrejar la zona. Rússia acusa els rebels de manipular la informació però està d'acord que una investigació independent aclareixi els fets. Aquest és el punt de trobada que podria marcar la reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, demanada també per la Lliga Àrab. Amb tot, sigui quina sigui la versió final, el resultat és dramàticament el mateix. I veure'l es fa insuportable perquè tenim clar que no serà l'últim cop.
Fa un any Barack Obama va dir que l'ús d'armes químiques era la línia vermella que no es podia superar si es volia evitar una intervenció. Però quantes i quines línies no s'han superat ja en un conflicte amb un macabre recompte de més de 100.000 morts? El drama és la impotència d'Occident en relació a la determinació russa de protegir Al-Assad. I en aquest bloqueig només hi perd la humanitat. Quina mena de tremp moral tenen els dirigents que poden aturar això i no ho aturen, com si els fos indiferent l'horror que desprenen aquestes imatges?
