Les audiències de la ràdio en català són extraordinàries. Segons l’Estudi General de Mitjans publicat ahir, la quarta emissora més escoltada (el camp de treball és Espanya) és RAC1, amb un milió d’oients, més que Ràdio Nacional a tot Espanya, i la setena és Catalunya Ràdio, amb 777.000. Per entendre la força de la ràdio feta en català a Catalunya, aquestes dades poden servir: els dos canals bascos sumats fan 270.000 oients, Canal Sur arriba als 239.000 i Radio Galega als 118.000. Qui vulgui adreçar-se a la societat catalana ha de passar per canals catalans.
Segur que la llengua i els temes de proximitat són decisius en aquest mitjà, però aquests factors sols no n'expliquen tot l’èxit. Perquè, per començar, la ràdio d’aquí explica el món en català als catalans, igual com fan les principals cadenes del món als seus respectius països. No cal passar per Madrid, ni per Londres o per Washington, per saber què passa al món. I a Catalunya sempre s’ha fet molt bona ràdio. La llavor la van plantar els recuperadors de la llengua a l’antena, els adaptadors de formats clàssic i els creadors de formats propis, que fa dècades que han fet i fan una gran feina, que continua l’excel·lència d’allò que se’n va dir “l’escola de Barcelona”, que era tinguda per més moderna, menys oficialista i més europea, i que ha anat decantant els gustos de l’audiència.
El domini de la ràdio en català no és d’ara, doncs, ni va començar amb el Procés, i és un senyal de sobirania informativa general, d’esports i d’entreteniment, amb el seu propi star system. Si voleu explicar la diferència cultural catalana al món ensenyeu-los les xifres d’audiència, que parlen per si soles.
