Els últims dies he pogut fullejar dos llibres acabats d’editar que m’han semblat espectaculars. D’una banda, l’assaig d’Elvira Prado-Fabregat Natura fosca. Imaginació i ecologia a partir de 'Solitud', publicat per l’editorial Barcino. I de l’altra, la Guia de les criatures fantàstiques catalanes que ha publicat Comanegra, amb textos de Joan de Déu Prats i il·lustracions de Maria Padilla Climent.
Són dos llibres singulars, arriscats, molt bonics i tots dos fruit d’una feina –feinada– tenaç i rigorosa. Els desitjo la millor sort del món i us els recomano amb un gran convenciment, però no sé si arribarem a veure’ls a les llistes dels més venuts. I, tanmateix, quin gran privilegi que s’hagin publicat i que els puguem trobar a les llibreries!
Que això hagi estat possible es deu a la valentia i la tossuderia dels autors i també dels seus respectius editors. Per això, abans de parlar-vos una mica dels llibres, volia destacar com d’agraïts hem d’estar de tenir persones com ells a la cultura catalana: tossudes, rigoroses, valentes, tenaces. La vitalitat del sector editorial, a més de mesurar-se per milers de llibres venuts, també s’ha d’avaluar per l’aparició de llibres com aquests.
L’assaig de l’Elvira Prado-Fabregat analitza el paper de la natura en l’obra mestra de Víctor Català. En un primer tast me n’he anat de cap als capítols que estudien la relació entre la literatura de l’autora –que vivia retirada, la major part del temps, a l’Escala– i les millors i més representatives obres de la literatura gòtica britànica, com les germanes Brontë o Mary Shelley. L’assagista, de fet, explica que una de les espurnes que van inspirar l’assaig va ser la connexió que va detectar entre Cims borrascosos d’Emily Brontë i Solitud. Per cert, l’autora assenyala el fet que aquesta relació és encara més increïble si tenim en compte que Caterina Albert va assegurar en una carta a Joan Maragall que no havia llegit cap obra de la literatura anglesa. Però ja se sap que a la Víctor li agradava fer creure una cosa per l’altra... Meravellós el capítol que Natura fosca dedica al vent (la tramuntana) en l’obra de Víctor Català i en els paisatges erms i llòbrecs de Cims borrascosos.
També resulta molt interessant el redescobriment de Maria de Bell-lloc, pseudònim de Maria del Pilar Maspons, autora de dos volums de llegendes els anys 1875 i 1881.
A la Guia de les criatures fantàstiques catalanes hi descobrim (o retrobem) fins a cent cinquanta exemplars classificats pel seu origen, poders, aspecte. Només amb els noms propis d’aquestes criatures ja n'hi ha per sucar-hi pa: bubotes, dones d’aigua, gusarapa, momerota, peladits, tombatossals, gandòfia, barrumbos i xirimelles. N’hi ha alguns que us resultaran familiars (les bruixes de Llers, en el meu cas), però segur que hi fareu grans descobertes.
Les il·lustracions que acompanyen cadascuna de les fitxes converteixen el llibre en una peça preciosa i, per cert, en un regal nadalenc original. També serà de gran ajuda als qui teniu canalla que espera cada vespre un conte divertit i diferent.
L’enhorabona als que ho han fet possible. I a tots nosaltres, també.
