El Madrid que tanca tard i regala pastilles de Matrix

BarcelonaAl Madrid extractiu, al Madrid que buida Espanya –o sia: Castella– cal sumar-hi el Madrid ultracentralista mediàtic. De sempre, la Villa y Corte havia acaparat bona part de l'atenció dels mitjans, en tant que centre de poder. I és una capital que arrossega, a més, alguns acomplexaments històrics que ha aprofitat per resoldre, ni que sigui a cop de talonari i dúmping fiscal. Normal que es busqui un relat guanyador. Però mai com abans havia impulsat una identificació tan bèstia de Madrid=Espanya, fins al punt que les eleccions autonòmiques han quedat assimilades a un plebiscit sobre Pedro Sánchez.

"Díaz Ayuso i Mónica García, l'aposta per la política en la campanya del soroll", titula El Mundo. Sostreure Ayuso de l'equació de la polarització i la crispació només es pot fer des d'una bombolla a prova de realitats. "Noto el suport del votant d'esquerres al carrer", és la cita de la candidata popular a la portada de La Razón, en una nova mostra dels beneficis de la píndola blava, en aquest univers de Matrix en què s'ha convertit la política madrilenya i, per extensió, l'espanyola. Esclar que El País també aposta per la negació fantasiosa: "L'esquerra fia la seva sort a una mobilització històrica", diu el titular de portada. I el text parla d'unes "últimes enquestes" que "constaten una important mobilització". Només hi falta un "ho tenim a tocar" per resultar deliciosament irònic. Però la dosi de realitat virtual no devia ser prou forta, perquè el redactor no té altre remei que afegir: "Això sí, també a la dreta".

(Coda. Segur que hi ha veus queixoses pel que consideren un tractament excessiu dels mitjans d'aquí. Però negar la influència d'aquestes eleccions en la cosa catalana em sembla, també, lliurar-se a l'automedicació amb píndoles gentilesa del laboratori Matrix.)