Sílvia Orriols s’ha convertit en un malson angoixant per a Junts per Catalunya. A les municipals d'encara no fa dos anys, a Ripoll, el seu feu originari i més potent, Aliança Catalana va aconseguir superar el 30% dels vots i va guanyar sis dels disset regidors del consistori. Junts va desplomar-se dels vuit del 2019 a tres. Ningú no sospitava que l’any següent Pere Aragonès convocaria eleccions anticipades. Les catalanes es van celebrar el 12 de maig del 2024. Poc menys d’un any després de les municipals. Aliança va presentar-s'hi amb el seu agressiu discurs antiimmigració i va aconseguir dos diputats al Parlament, però haurien pogut ser alguns més. És aleshores quan Carles Puigdemont i els seus s’adonen del que pot venir.
En l’estrena d’Orriols al Parlament es produeix una enganxada amb el president de la Cambra, Josep Rull, que li recrimina el to del seu discurs. Rull es va precipitar. La multa que la conselleria de Tània Verge va clavar a Orriols –10.001 euros– per unes manifestacions suposadament racistes va ser una altra equivocació. Aliança recorre constantment, com fa tot populisme, a la victimització. Orriols explota a fons les plataformes, que per a ella són tant Ripoll com també el Parlament. Les xarxes socials esbomben cada una de les seves paraules i accions. En moltes localitats de Catalunya es creen agrupacions d’Aliança. El partit s’estén, s’està estenent, com una taca d’oli. Sovint les persones que s’integren a Aliança són exconvergents i gent pròxima als entorns de Junts.
Al febrer Puigdemont opta a l’últim moment per no donar suport a una moció de censura per fer caure Orriols de l’alcaldia de Ripoll. Una enquesta feta al municipi ho desaconsella clarament. Junts s’ha adonat que pot ser pitjor el remei que la malaltia. Si la descavalquen, alimentaran el discurs victimista d’Aliança, que ara competeix en el conjunt de Catalunya, on cada cop és més i més coneguda. Al març, Junts i Pedro Sánchez arriben a un acord sobre la delegació de competències en immigració a la Generalitat. PP i Vox reaccionen de manera furibunda. També les esquerres, espanyoles i catalanes. Insinuen o diuen clarament que Junts desitjaria polítiques d’extrema dreta o racistes. Gabriel Rufián declara que s’ha de vigilar Junts per assegurar que les competències “es facin servir bé”, tot exigint al partit de Puigdemont que “recordi la Catalunya de tots de Pujol i no la Catalunya per a quatre d’Orriols”.
Puigdemont i Turull fa temps que han decidit no quedar-se de braços plegats mentre l'onada avança amb puixança. És fonamental plantar cara a Orriols en cada poble, en cada comarca, en cada ciutat. Turull es desplaça amunt i avall, com altres dirigents, per provar de reforçar i, si es pot, enfortir les seves posicions sobre el terreny. “Picar pedra” és només, però, una part del pla. L’altra implica abordar de cara la qüestió de la immigració, sense bonisme però també desmarcant-se de la retòrica provocadora d’Orriols. Insistir a presentar la immigració com un fenomen cent per cent positiu, obviant-ne les pegues, com fan PSC, ERC, els Comuns i la CUP, no serveix. I limitar-se a desqualificar Orriols obsessivament, tampoc. És mirar el dit i no veure la lluna. I la lluna són els problemes que la gent percep com a reals, i que l’amoïnen. I hi ha preocupació a Catalunya per la qüestió de la immigració, que sovint s’associa a la inseguretat i es veu com una amenaça a una identitat i manera de viure.
El primer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) del 2025 alerta que Junts està caient en intenció de vot, i que podria recular entre sis i vuit escons, mentre que, al seu torn, els d’Orriols en podrien guanyar també sis o vuit. I confirma una cosa sabuda: la majoria de les paperetes que perden els de Puigdemont se’n van a parar a Aliança. Per adobar-ho, Junts mostra una fidelitat de vot baixa amb relació a la resta, mentre que Aliança i PP són els que la tenen més alta.
Dèiem que amb l’entrada d’Orriols al Parlament s’encenen les alarmes a Junts. La irrupció d’Aliança –que és perfectament imaginable que creixi força més enllà dels deu escons que ara li dona el CEO– fa impossible la reedició d’un govern independentista a la Generalitat. Aritmèticament impossible. En el millor dels casos, segons el sondeig citat, Junts i ERC podrien reunir 52 diputats. Encara que hi sumem la CUP –quatre com a molt– els números no surten, ni de bon tros. Al Parlament, la majoria absoluta, recordem-ho, és de 68. I ERC mai no s’integrarà en un pacte en què hi figuri Aliança. El fet que hagi aparegut un partit independentista a la seva dreta pot impedir a Junts tornar al poder durant molt de temps. És un problema de geometria parlamentària, de joc de majories i minories, que, si es confirma, s'assemblarà, salvant les distàncies, al que Vox planteja al PP de Núñez Feijóo, un home atrapat entre la força que l’impulsa cap al centre i la que l’estira cap a la seva dreta.
