Les 'marees blanques' no voten PP
L'actitud de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb les anomenades marees blanques (les manifestacions multitudinàries en defensa de la sanitat pública), menyspreant-les i titllant-les de muntatges de l'esquerra, tenen precedents a les Balears. El primer deu ser el del president Gabriel Cañellas, que, a la primera meitat dels anys noranta, cap a 1994, va tenir una manifestació multitudinària per un tema de negocis de construcció (en què el mateix president tenia participació directa) a ses Salines d'Eivissa, un indret protegit per l'aleshores recent llei d'espais naturals. El president del Govern Balear, per tant, se saltava la seva pròpia legislació, i molts milers de persones van sortir als carrers del centre de Palma a exigir-li que dimitís. La resposta de Cañellas va ser clara i concloent: “No n'hi ha cap d'aquests –en referència als manifestants– que em voti”. L'home tenia clar que no governava per a tots els ciutadans, sinó únicament per a aquells que aprovaven la seva gestió. O que, si no l'aprovaven, tampoc no s'hi oposaven. Però per als que sortien a cridar contra seu, per a aquests no governava. No en faltaria d'altra.
Els anys bons dels governs autonòmics del PP van ser aquells en què la confusió entre l'interès públic i el privat (és a dir, entre els diners dels contribuents i les butxaques dels dirigents del partit) va ser absoluta i ningú la discutia. Una època mítica de prosperitat i alegria, que Ayuso està totalment decidida a reviure, com va demostrar amb l'escàndol de les mascaretes sanitàries durant la pandèmia, protagonitzat pel seu germà Tomás. La presidenta madrilenya també sembla seguir la tradició dels antics presidents baleàrics del seu partit davant de les manifestacions compromeses: l'any 2013, la manifestació més gran que hi ha hagut mai en la història de les Balears, coneguda com a marea verda pel color de les camisetes que lluïen els manifestants, i que va ser en defensa de l'ensenyament públic i en català, no va merèixer altra cosa que el menyspreu de l'aleshores president José Ramón Bauzá. Ell ja va fer servir l'argument segons el qual els assistents a la protesta no és que no el votessin, com adduïa Cañellas, sinó que directament eren enviats per les esquerres extremoses.
Actualment Bauzá és eurodiputat per Ciutadans, i darrerament ha tingut alguns problemes pel fet de ser l'impulsor d'un grup d'amics de Qatar que va sortir a la llum quan es va conèixer el cas de corrupció de la vicepresidenta de l'Eurocambra Eva Kaili. Ayuso se sent forta a la presidència de Madrid amb la seva majoria absoluta, tan rutilant com ho va ser, en el seu moment, la de Bauzá. Però al carrer Génova de Madrid, aquella seu que Pablo Casado volia abandonar per haver estat pagada amb diner de la caixa B, sembla que els preocupa l'efecte que puguin tenir aquestes marees blanques de la sanitat en any electoral. Tal vegada s'han adonat que tractar els manifestants de ciutadans de segona, o de rucs manipulats, pot acabar sortint car.
