La presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, va arribar divendres a un acord de pressupostos amb Vox, tan suat –en tots els sentits– com el de la Generalitat Valenciana. Per obtenir el suport de l'extrema dreta, tant Mazón com Prohens han hagut d'assumir tot el programa dels ultres, cosa que, per altra banda, han fet sense esforç: ja hem comentat en altres ocasions que la proximitat ideològica entre el Partit Popular i Vox s'acosta molt a la plena identificació, amb matisos més formals i cosmètics que no pas de fons. Hi ha persones dins el PP que no responen a aquest perfil extremista? Potser sí, però els interessos de partit passen per damunt de les objeccions que aquestes persones (o aquest sector, si hi ha alguna cosa que es pugui considerar un sector liberal o moderat del PP) puguin formular.
La tàctica i l'estratègia del PP, també en l'àmbit autonòmic, conflueixen en un sol objectiu superior: fer sortir Pedro Sánchez de la Moncloa i fer-hi entrar Alberto Núñez Feijóo, les dues coses sigui com sigui i al preu que sigui. No hi ha més. Els pactes entre PP i Vox es van començar a produir després de les darreres eleccions municipals i autonòmiques, després es van interrompre a causa de l'espantà del partit de Santiago Abascal, molt més gesticulació sobreactuada que no una ruptura real. Finalment, les relacions es van reprendre quan un Mazón acorralat per la seva vergonyosa gestió de la DANA va necessitar agafar-se al tauló de Vox per fer surar la legislatura i salvar-se de ser el cadàver polític que tothom –també el PP– donava per fet que era.
Feijóo, que no va ser capaç tampoc de gestionar el problema que li plantejava Mazón, es va veure sorprès per la maniobra del president valencià, i ara sembla haver-se-la fet seva també: el PP torna a establir acords pressupostaris amb Vox a canvi d'assumir les seves exigències, i al mateix temps no deixa de girar-se al PNB i a Junts, en una torsió ara com ara impossible. Volen dur endavant una moció de censura contra Sánchez, sobre el qual el PP i els seus mitjans construeixen un relat tòxic i asfixiant, d'una irresponsabilitat institucional greu. Prohens i el seu equip, per la seva banda, des de la seva mediocritat, es limiten a complir les ordres que arriben de Madrid.
El que ha assumit Prohens és una declaració d'odi encès contra els mallorquins, els menorquins, els eivissencs i els formenterers. Una destrossa sense contemplacions de llibertats democràtiques, de drets civils, de polítiques socials i del territori, que pot quedar definitivament trinxat per una desregulació salvatge. I sobretot, un atac frontal contra el català, una obsessió que frega la patologia, amb un plantejament que es proposa l'arraconament i la liquidació de la llengua pròpia. Com va dir bé una de Vox, volem que el PP abandoni els complexos. Tenen raó, només els obliguen a treure's la careta. Però, així i tot, mai cap president de les Balears, ni tan sols l'estrafolari José Ramón Bauzá, havia caigut tan avall com la catalanoparlant Prohens.
