Els mestres oficials catalans (1918)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsL’Autonomia de Catalunya, que un esclat popular assenyadament conduït està reclamant amb urgència, involucra tots els problemes vius de la Nació i afecta d’una manera especial -complementàriament a l’interès que el fet ha de tenir per a tot ciutadà- tots aquells que realitzen una missió social o exerceixen una funció pública. Així veiem corporacions professionals de tota mena adherir-se aquests dies al plebiscit dels Ajuntaments. [...] Nosaltres estem convençuts que un dels estaments a qui l’assoliment de l’Autonomia resoldria un nombre major de problemes força interessant és el constituït pels mestres oficials catalans. Meditem una mica sobre els fets que en ordre a l’ensenyament han de seguir-se del fet de l’Autonomia de la nostra terra, i de seguida notarem que ells han de determinar per a nosaltres, els mestres oficials catalans, tot un conjunt d’avantatges d’un valor espiritual incomparable, i amb prou força per a decidir una actitud. Els més ressortits d’aquests avantatges foren:
Primer: la solució del problema capital de la llengua vehicular de l’ensenyament, la qual cosa inclou la solució d’una quantitat de problemes interns de l’Escola. Segon: la possibilitat de centrar dintre els termes precisos els problemes de l’Educació patriòtica dels infants, fins avui anul·lada pel conflicte plantejat en la consciència professional del mestre entre l’imperatiu de les realitats vives i els manaments de la llei escrita. Tercer: La incorporació de l’obra cultural del mestre al patrimoni orgànic de la cultura nacional catalana. Quart: L’eixamplament de l’acció social de l’Escola per tal com tot l’abans dit l’acostaria i li donaria influència entre els elements determinants del fet social. Cinquè: La creació i adaptació d’una pedagogia nacional adequada a la natura de la societat i dels infants catalans, atenta a les valors essencials de la raça i impulsora de la seva grandesa.
[...] Ara bé: aquestes coses que diem, tant per patriotisme com per un esperit de lleialtat professional, no creiem ésser sols a pensar-les. Són molts els companys nostres que també les pensen. La preciosa singularitat del moment actual invita a trencar moltes consuetuds de silenci i abstenció, i a exposar honradament allò que honradament es pensa. Nosaltres signem aquestes ratlles amb l’esperança que no sigui la nostra veu l’última que del Magisteri oficial de Catalunya s’aixequi en pro de l’Autonomia de la nostra terra.
