Com deixem d'anar cap al desastre?
És segur que amb les polítiques actuals no es limitarà l’escalfament global a 1,5 ºC. Les previsions són de 2,5 ºC a finals de segle. Les mesures nacionals són concebudes com una “pèrdua de temps” i el problema supera la humanitat per incapacitat política, no tècnica. Anem, compassadament i fermament, amb una remota angoixa, cap al desastre.
La solució és abaratir les inversions per promoure-les i reduir les despeses per fer el sector més rendible i així més atractiu. En un món d’economia capitalista –privat als EUA i la UE, públic a la Xina– i, per tant, sota les lleis del mercat, només el benefici econòmic farà canviar les catastròfiques tendències actuals. Si el sector de les energies verdes és més rendible, s’hi invertirà més, la tecnologia avançarà més ràpidament i la mobilització de mesures s’accelerarà. Impedir, taxar i multar no és la solució. Pot aportar beneficis nacionals, però generarà danys al món i, en definitiva, contribuirà a l’escalfament global.
Entre el 1996 i el 2022 els preus al consum als EUA van créixer un 79,5%, i en aquest mateix període els preus dels ordinadors personals es van reduir almenys en la mateixa proporció. La diferència és de gairebé un 200%. L’experiència mostra el camí perquè l’energia verda creixi i s’estengui: la globalització i el mercat lliure sense taxes ni aranzels.
El 1996 29 estats van signar l’Information Technology Agreement (ITA), que eliminava els aranzels en els productes d’IT. Avui són 82 estats que cobreixen el 97% del comerç mundial d’IT. S’ha signat l’ITA 2 i està en procés l’ITA 3 per incloure-hi els nous productes que contínuament arriben al mercat. Això permet moure geogràficament la producció, el disseny i la distribució sense entrebancs, optimitzar els costos i incentivar les inversions en el sector. El mercat sense impediments promou el moviment del talent, que va als millors projectes. És una palanca no menor del desenvolupament tecnològic per la millora de la qualitat dels productes i la reducció de costos. La indústria IT ha contribuït directament i indirectament en un 60% a la millora de la productivitat de la indústria dels EUA en els darrers 20 anys.
En l’àmbit de l’energia verda s’ha fet el contrari. El 2012 van començar els aranzels als EUA per impedir la importació de panells solars de baix cost de la Xina, el 2014 s'hi va incloure Taiwan i el 2018 tots els estats. Es va estendre a les torres dels aerogeneradors provinents de Corea, Taiwan i el Canadà... L’aranzel crida a més aranzel. La US Inflation Reduction Act de 2022 va establir incentius per a la compra de cotxes elèctrics, però només als fabricats als EUA i amb bateries de materials nacionals. Això ha produït una indignada reacció de la UE, amb denúncia inclosa a l’Organització Mundial del Comerç, i produirà una reacció simètrica d’Europa. Ens infligim un dany innecessari.
El tractat comercial entre els EUA, el Canadà i Mèxic regula el mercat dels cotxes, les manufactures, les matèries primeres... però no el mercat de l’electricitat. Les xarxes elèctriques nacionals estan aïllades o mal connectades. El mateix passa a la UE. A Espanya ho sabem bé. França es protegeix per beneficiar la seva xarxa de centrals nuclears, 70, la més gran d'Europa. Ara construirem un gasoducte per a l'hidrogen que no sabem si necessitarem.
En un recent treball de G.H. Hanson i M.J. Slaughter al Foreign Affairs es proposa traslladar les regles internacionals de l’IT al mercat de les energies verdes, basat en tres pilars. El primer, un mercat realment lliure en productes i serveis, eliminant taxes a la importació i exportació o relacionades amb els impostos de carboni per la producció i explotació, incloent-hi productes intermedis i béns de capital relacionats. Aquesta llibertat s’hauria d’estendre no solament a la fabricació, sinó també a la instal·lació i al manteniment, que generen plegats el 70% de la necessitat de mà d’obra del sector. El segon, la lliure circulació de capitals dels inversors a indústries del sector. La Xina i l’Índia són dos exemples d’aquesta dificultat, sovint amagada per restriccions administratives per protegir sectors descrits com a estratègics; no ho són, però els inversors estrangers no hi poden invertir. El tercer, promoure la lliure circulació de persones que treballen en els projectes i necessiten llibertat per canviar de feina. Té moltes conseqüències positives, com la millor utilització de les persones i l’aprenentatge en el treball. En ciència i tecnologia el mestissatge és un atribut clau.
Com bé diuen E.H. Hanson i M.J. Slaughter, la qüestió no és saber qui produirà els béns i serveis per a les energies verdes, sinó com s’arriba a la llibertat de comerç i a poder accedir a aquests béns i serveis amb el mínim cost: en el cas de l'energia solar, per exemple, si les taxes comercials actuals no desapareixen seran un 25% més cars el 2030. És una previsió fàcil de calcular i, per tant, de certesa poc discutible. A grans mals, grans remeis. Sobretot si es té l’experiència prèvia, com és el cas amb la indústria IT.
