Jo soc jo i la meva generació
Acaba d’aparèixer l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO). Ha donat als enquestats una llista d’elements amb què les persones ens podem definir. I el resultat de l’enquesta és que els tres conceptes amb què millor ens identifiquem els catalans són, per aquest ordre, la nostra generació, el nostre lloc de residència i el nostre país. En concret, un 56% de la gent ha triat la seva generació com l’element que més bé l’identifica, i el que encara és més significatiu: això ha estat així en totes les franges d’edat enquestades. Sense excepció, des dels de 16 fins als de més de 64 anys, tothom ha triat, en primer lloc i de forma destacada, que el primer amb què s’identifica és la seva generació.
El sentit de pertinença que donen els anys que hem viscut és formidable. Pensar que hem compartit costums, modes o esdeveniments que han marcat la nostra infantesa i joventut ens crea uns vincles molt intensos amb persones de les quals ens separen la classe social i, fins i tot, la nacionalitat. Només cal veure com ens posem quan sentim una cançó “de la nostra generació”.
Curiosament, fa uns dies vaig sentir una noia de 25 anys referint-se a una altra noia de 20 anys com “els de la seva generació”. Em va fer gràcia (sobretot, vist des de la meva edat) i no em vaig poder estar de comentar-li que hauria estat més exacte dir “els de la seva edat”, però es va mantenir en la tria de la paraula generació i m’ho va justificar pel fet que els de 20 anys tenien comportaments, sobretot en l’ús de les tecnologies digitals i del mòbil, que els de 25 no podien aprovar. Si la digitalització continua accelerant els comportaments de la gent a aquest ritme, els sociòlegs hauran de començar a revisar els trams generacionals.
