Una mica d’anecdotari del diari ‘La Rambla’
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDels qui fèiem La Rambla quedem ben pocs de vius. Hi ha Lluís Aymamí, a Mèxic; Emili Granier Barrera, a Veneçuela, i som aquí Rosa Maria Arquimbau, Domènec Guansé, Joan Bas Bofill, gran industrial de la confecció, Antoni Picanyol, advocat en exercici, i jo mateix, per ara. Dels morts, tres d’ells foren assassinats l’any 1936: Josep Sunyol, Pere Ventura i Virgili i Josep Maria Planes. Els dos primers pels de Franco, i el darrer per la FAI, que ara vol reviscolar. Els altres que avui ja no són aquí són Valentí Castanys, el gran dibuixant d’humor; Josep Fontbernat, el dels “Cent homes” que cantaven, mort fa poc temps a Andorra; Josep Maria Massip; Miquel Cardona, el dibuixant Quelus d’ El Patufet, de L’Estevet i de tantes altres publicacions, mort a Caracas, on va realitzar una tasca extraordinària en l’ordre de descobrir als veneçolans la riquesa de la seva cançó popular i del seu folklore, que li valgué ésser dignament honorat pel govern d’aquell país; Carles Sindreu, el poeta; Llopart, nebot de Sunyol, que menava la secció de publicitat; Salvador Abril, l’administrador de La Rambla, gran català; el mateix Opisso; Pla conserge… Sobre la mort de Josep Sunyol i Garriga [era president del Futbol Club Barcelona] i de Pere Ventura i Virgili, El Norte de Castilla de Valladolid reproduïa el 14 d’agost una informació d’ El Adelantado de Segovia segons la qual “ el 6 de agosto a las seis de la tarde, en el Guadarrama, a kilómetro y medio de la fuente de la Teja, llegaron en coche el diputado Suñol y Garriga, el periodista Ventura y Virgili y un teniente del ejército, les introdujeron en una caseta de peones camineros...” -era una avançada de la tropa de Franco- i els varen assassinar. Quant a Josep Maria Planes, redactor que també era de La Publicitat i director d’ El Be Negre, els de la FAI l’anaren a cercar a un pis de la plaça Adrià -on s’havia aixoplugat, a casa d’un amic seu, l’estudiant txecoslovac Frank (que després a París fou hoste de Josep Maria de Sagarra i que en entrar els alemanys fou agafat per jueu i dut a un camp d’extermini on el passaren per les cambres de gas)-, i l’endemà de matinada -era el 26 d’agost- Planes fou dut a la carretera de l’Arrabassada i assassinat. Quan els de la FAI des de Solidaridad Obrera defensaven els seus atracaments dient que els diners que hi recollien no eren en benefici propi sinó “per a la causa revolucionària”, Josep Maria Planes els havia dit -com jo mateix- que allò no eren sinó robatoris vulgars, gangsterisme net i pelat. [...]
