El mil·lenari del Parlament d’Islàndia (1930)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquest estiu, Islàndia serà moda. A darrers d’aquest mes, el 20-28 de juny, se celebrarà amb grans festes el mil·lenari del Parlament islandès. Hi assistiran representants de la majoria de Parlaments del món i una gran quantitat de personalitats que hi han estat especialment invitades. El rei de Dinamarca, que és alhora rei d’Islàndia -car el dia primer de desembre de 1918 Islàndia se separà, amistosament i de comú acord, de Dinamarca, i els dos països s’uniren en forma d’unió personal reial-, presidirà les festes. El Parlament, a Islàndia, s’anomena Alting. Les festes consistiran en una reproducció vivent de l’antiguíssima institució. Serà una festa molt original, que se celebrarà a ple aire i en el mateix indret -un punt determinat de la planura de Thingvellir- on es reuní el primer Alting, l’any 930. Serà una resposta gairebé boreal als dubtes de la nostra època. Diuen que els Parlaments s’acaben! L’any 930, a Islàndia, en naixia un, l’avi dels Parlaments europeus. Si el bacallà no s’acaba i els islandesos no abandonen llur racó de món -cosa perfectament probable-, el Parlament islandès podria celebrar perfectament el seu bimil·lenari. L’única cosa que desitgem és que aquesta llarga duració no embordereixi la institució. Sentir discursos llargs i eloqüents sota les nostres palmeres i els nostres plàtans pot ésser tan tolerable com anar a veure una peça mediocre al teatre. Però, a Islàndia, suposar un orador eloqüentíssim perorant sobre un fons de muntanyes polars i entre dos guèisers d’aigua bullent, seria massa! Es veu, però, que l’islandès té el do parlamentari. Mil anys de Parlament suposa haver creat un Parlament que no embafa. [...] Islàndia és un país que té l’enorme avantatge d’ésser poc poblat. Té 100.000 habitants. Toca, aproximadament, un home per quilòmetre quadrat. La capital, Reykjavik, té fama d’ésser agradable i plena de prosperitat. [...] És la ciutat d’Europa que aspira a tenir més ben resolts els problemes de la instrucció pública. A Islàndia no hi ha, naturalment, cap analfabet. A proporció dels habitants, és el país que té un nombre més dens de publicacions. A Islàndia la gent és instruïda i té molta cultura. El país va endavant. L’habilitat nacional és la pesca. Els islandesos són uns aferrissats pescadors de balenes i de bacallà. Gairebé tot el bacallà que mengem a Catalunya -a la llauna el bacallà és tolerable i es pot menjar- ve d’Islàndia. L’anem a buscar una mica lluny, però què hi farem? No ens podem estar del bacallà. El país és governat per aquest Parlament (Alting) i per un Consell Executiu (Ministeri) format per tres membres. El govern té una vida completament independent. Quan, després de la Gran Guerra, els islandesos cregueren convenient separar-se de Dinamarca, els danesos s’arronsaren d’espatlles cerimonialment i celebraren la separació tots plegats amb un sopar admirable. Islandesos i danesos quedaren units pel vincle reial. I, si abans eren amics, ara són més amics que mai. [...]