El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que passarà a la història com l’incompareixent de la dana, ha explicat a la comissió d'investigació que se celebra per la seva passivitat durant la riuada mortal, que del restaurant (ara ja amb un nom que ens resulta, per desgràcia per als amos, insuportable) va anar al Palau, sense escortes i sense passar per casa. "I per què no vas agafar el telèfon a les 19.10 i 19.37 a la consellera Pradas?", li ha preguntat la diputada de Compromís Àgueda Micó. "Potser anava caminant i tenia el telèfon a la motxilla", ha respost.
Avui dia –i em sembla, de vegades, un horror– tothom va amb el mòbil enganxat a la mà. Tothom. Pel carrer, travessant semàfors, amb amics o parelles, amb els fills al costat, en bicicleta, al cotxe. Fent tertúlia (cobrant o no) a la feina, a casa mirant pel·lícules. Pel carrer, anant d’un lloc a l’altre, esperant algú o arribant a una reunió. Per dir “arribo”, per dir “on ets”, per dir “vaig tard”. Que portés el telèfon “a la motxilla” justament en aquell moment, quan ja se sabia què estava passant, només té una explicació. ¿Feia mal temps o encara no mentre caminava sense el mòbil? Per què anava sense escortes?
Tothom porta el mòbil en moments molt més banals. En moments de caos, ni que sigui per gravar, tothom el duu a la mà. L’explicació que em faig és horrorosa: té a veure amb la manera dolenta que tenen alguns de considerar l’alimentació. La pregunta que no pot esperar més i que pot explicar per què aquest mòbil era a la motxilla és la següent: què van menjar i què van beure? Només amb la factura detallada sabrem si això que va passar és una imprudència temerària. Si haguessin begut Vichy ja ho sabríem. ¿Com anava, tot sol, durant aquell trajecte fatídic?
