Netflix, Pornhub i les mitges tintes
Pornhub és la plataforma líder en pornografia a internet i un dels llocs web més visitats del món. És un contenidor de vídeos i imatges on usuaris poden abocar-hi material de tipus sexual i etiquetar-lo. Més enllà del seu èxit i dels seus beneficis econòmics, és un negoci ple d’escàndols la política de gestió de continguts del qual ha generat múltiples denúncies. Netflix acaba d’estrenar un documental d’una hora i mitja de durada que no només explica la història i evolució d’aquesta plataforma sinó que s’endinsa en les interioritats. El resultat és entre desconcertant i dubtós. Denuncia les seves facetes més fosques, que és la part més interessant del documental. Però després navega per altres qüestions més internes de la indústria pornogràfica que dilueixen la curiositat de l’espectador.
El punt fort del documental Hasta el fondo: La historia de Pornhub (Money Shot: The Pornhub Story) és el que va a remolc de la investigació impactant que va fer el New York Times. El desembre del 2020 el periodista Nicholas Kristof va publicar el reportatge "Els nens de Pornhub", en què posava de manifest com aquesta empresa incloïa amb impunitat vídeos de violacions d’adolescents i criatures, es resistia a retirar els continguts i, si els eliminaven, els tornaven a penjar. El documental explica els esculls legals i tecnològics que fan possible aquesta situació. També denuncia la hipocresia dels suposats moderadors de continguts. Uns especialistes amb unes condicions de treball que no permeten un control fiable de les imatges.
Més enllà d’aquest aspecte, tot el que ens acaben explicant al documental es fa enrevessat i feixuc. Després de l’impacte que provoquen la tolerància i la permissivitat de la plataforma amb el tràfic sexual i les violacions, la resta ja sembla accessòria. Hasta el fondo: La historia de Pornhub deriva en una reivindicació dels treballadors sexuals i la indústria del porno, amb un discurs victimista davant una suposada amenaça dels seus ingressos i la crisi que diuen que travessa el sector. És un relat esbiaixat, perquè la majoria dels actors, actrius i professionals entrevistats formen part d’un col·lectiu vinculat al porno ètic que tampoc és majoritari a Pornhub. I ens venen una idealització d’aquesta indústria com un espai segur que resulta inversemblant. El discurs té a veure amb el negoci i la seva subsistència econòmica, però no amb les implicacions socials d’aquesta indústria. El documental comença preguntant a actors i actrius si recorden la primera vegada que van veure pornografia. Tots recorden escenes d’emissions televisives de matinada. Un porno analògic que no té res a veure amb les implicacions d’aquest món digital. El relat desvia la problemàtica cap al món d’internet i els seus esculls i no pas cap a la pornografia. I fa una anàlisi que té més a veure amb la pervivència del negoci que no pas amb una reflexió més humanista i ètica sobre la gestió d’aquestes macroplataformes de consum massiu, sense regular i amb implicacions delictives.
