Amb aquesta dramàtica petició –“Que no ens treguin les hores de sol!”– s’han expressat moltes persones a les xarxes socials després de saber que el president del Govern, Pedro Sánchez, ha proposat a la Unió Europea suprimir els canvis d’hora que es produeixen dos cops l’any (acabem de tenir el corresponent a la tardor) i deixar només un horari estable durant tot l’any.
Ràpidament, la població s’ha polaritzat entre els defensors dels anomenats “horari d’hivern” i “horari d’estiu”. Les enquestes fetes en anys anteriors sempre han donat majoria a les persones que defensen l'estival. Per què tanta gent aposta per aquest horari si la major part dels científics afirmen que el d’hivern és millor per a la nostra salut? Deu ser perquè el tenim associat a les vacances, com assenyalen molts mitjans de comunicació? Crec que la resposta té a veure amb causes més profundes i estructurals, molt relacionades amb els horaris laborals al nostre país.
Una persona a la xarxa X explicava, posant veu al que moltes altres pensen: “Sopem a les 21 o les 22 perquè currem fins a les 19 i, pel que sigui, no ens ve de gust sortir de treballar, sopar i dormir sense tenir una sola hora de vida que no sigui currant. I a sobre preteneu que aquestes hores de vida siguin sempre en foscor”. Aquest missatge és significatiu perquè no és marginal ni aïllat, sinó que respon a una situació força àmplia. Al nostre país, el 30% de les persones treballadores que han començat la seva jornada al matí continuen al seu lloc de feina a les 19.00 h, i entre un 8% i un 10% encara estan treballant després de les 21.00 h. Aquestes són dades de la llei d’usos del temps impulsada pel ministeri de Treball i Economia Social i elaborada per la Time Use Initiative, una llei que encara es troba en procés de tramitació.
L’estudi reconeix que Espanya és el país europeu on les persones treballadores acaben més tard la seva jornada i que això impacta negativament en la seva salut, la conciliació i també la productivitat. Subratlla que aquesta perllongació de la jornada laboral està lligada a pauses molt llargues per al dinar, a una cultura força arrelada que premia el presencialisme al lloc de feina i a la rigidesa horària enfront de la major flexibilitat europea.
Normalment, és quan acabem de treballar que dediquem temps a la cura i esbarjo dels fills i filles, a fer tasques de voluntariat i participació o bé a compartir-lo amb les amistats. Aquest i no un altre és el motiu que tantes persones es decantin per l’horari d’estiu permanent. El difícil balanç entre la vida laboral i personal torna a primer pla en aquest debat horari: es volen dedicar les millors hores del dia –aquelles que tenen llum– a la feina o a la vida personal? Aquesta és la pregunta que batega al fons de moltes opinions.
En les enquestes fetes fins ara, la major part de la població s’ha decantat per l’horari d’estiu permanent. A la consulta de la Comissió Europea el 2018 la resposta d’un 56% de la població va ser a favor del summertime (horari d'estiu), versus el 32% que optaven pel wintertime (horari d'hivern). A Espanya, l’enquesta realitzada l'any 2024 per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va mostrar que el 70% dels consumidors prefereixen l’horari d’estiu, contra el 23% que es decanten pel d’hivern.
No obstant això, la decisió no és tan senzilla, ja que la majoria dels científics i, molt especialment, les persones expertes en son i cronobiologia tenen clar que el nostre cos i el nostre cervell funcionen millor amb l'horari d'hivern. Dormim més i millor, reduïm el risc d'infarts i d'accidents i vivim més sincronitzats amb la llum solar. Mantenir l'horari d'hivern tot l'any, des d’aquest enfocament, no és una qüestió ideològica o política, sinó de salut.
Catalunya ja té una certa tradició de moviments a favor de l’adaptació a l’horari europeu. Plataformes com la de la Reforma Horària van traçar el camí, defensant l’alliberament d’hores per a la vida personal. A aquesta fita s’uneix el treball per la reducció de jornada impulsada per l'executiu estatal i la proposta de la compactació horària, entre altres possibles línies d’acció. Però en aquesta equació vital no podem obviar la situació dels autònoms i d'aquells que encara treballen a les 21.00 h. Cal prendre decisions que promoguin l’equilibri entre el temps laboral i el personal. El cicle estacional estiu-hivern és un debat esgotador que difícilment resoldrà la situació. La veritable conquesta es troba en l'alliberament de les hores de la tarda, la clau de volta que pot generar el consens social.
