Som a mitjans del mes de maig i Mallorca ja mostra signes contundents de massificació i saturació. Els veïns del bell poble de Sóller, a la serra de Tramuntana, van iniciar l'abril passat una campanya, Welcome to Sollerland, a la qual s'han afegit una desena de municipis més, tots amb el mateix problema: l'arribada massiva de turistes (no d'immigrants: de turistes) impedeix als residents fer vida normal, fins al punt que desplaçar-se a peu pels carrers es converteix en una odissea. Són Valldemossa, Santanyí, Artà, Inca, Alcúdia, Caimari, Campanet, Pollença i Banyalbufar, com informa RTVE a les Balears. Les campanyes afegeixen el sufix land al darrere del nom del municipi i divulguen imatges creades amb intel·ligència artificial en què es veuen llocs saturats de turistes amb un aborigen que sosté davant del pit un cartell de cartró com els dels captaires: “Jo abans venia aquí a prendre un cafè”, “Jo abans podia venir a comprar en aquest mercat”, “Jo abans podia fer un capficó en aquesta cala”, etc.
S'ha de dir una cosa, tal vegada, en primer lloc: si ara molts mallorquins no podem fer les coses que abans fèiem és perquè altres mallorquins s'han encarregat de fer-ho impossible. Encegats per l'avarícia, la cobdícia, l'especulació i el diner fàcil, molts mallorquins han apostat pel model del turisme massiu i la venda de l'illa a bocins més o menys grossos. Fa temps que la propietat està en mans d'estrangers, i quan parlem d'estrangers no ens referim precisament als immigrants que arriben en pasteres i que tanta preocupació causen a alguns. Aquesta mateixa setmana la dona més rica del món, Françoise Bettencourt Meyers, hereva de l'imperi L'Oréal, ha venut la seva casa a Formentor, coneguda com a Can Roig, per tretze milions d'euros; el comprador ha estat un fons immobiliari de Boston. És només un exemple. Els negocis fantasiosos amb protagonistes obscenament rics (i molts altres que no ho són però ambicionen ser-ho) són cosa de cada dia a Mallorca, una illa amb prop d'un milió d'habitants, aproximadament un 21% dels quals estan en risc de pobresa i exclusió. Un percentatge molt més alt no pot ni plantejar-se de tenir o llogar un habitatge, molt menys encara si són joves. Les autoritats locals, a pesar d'haver reconegut aquesta situació, no fan feina per solucionar-la ni pal·liar-la, sinó si de cas per agreujar-la, amb mesures desreguladores de la construcció i de desprotecció del sòl. Els seus socis de l'extrema dreta les pressionen per anar sempre més enllà en aquesta autodestrucció.
Es diu poc que la guia turística nord-americana Fodor's, de referència internacional, desaconsella enguany per primera vegada viatjar a les Balears, i també a Barcelona, per la saturació i el col·lapse d'aquestes destinacions. No vingueu a Mallorca, no ja per no perjudicar els mallorquins, sinó per no malbaratar les vostres vacances. Però tampoc us quedeu a Barcelona. En realitat estem enfonsats en el mateix pantà: ens hi han ficat els menys intel·ligents i els més avariciosos, i potser encara som a temps de reaccionar.
