'No Podem', carta a Pablo Iglesias
No Podem evitar que el teu èxit ens generi desconfiança. No Podem no criticar-te. No Podem no escriure la paraula mediàtic cada vegada que ens referim a tu. No Podem, senzillament, admirar el mèrit que hagis tret 1,2 milions de vots. Preferim desqualificar-te. Això sí que Podem.
Moltes de les crítiques que has rebut vénen del teu mateix entorn ideològic i són fruit de la relació complexa que l’esquerra alternativa manté amb: 1) els lideratges i 2) la televisió. La filosofia que hi ha darrere del 15-M és la de recuperar entre tots el poder que ara tenen uns quants. Per això, personalismes com el teu provoquen tants recels. I després, el monstre de sempre: televisió = manipulació. Com que t’has convertit en un habitual de les tertúlies de La Sexta, d’Intereconomía i de 13TV, cada vegada que et volen ridiculitzar et presenten com el de la cua que sempre és a la tele.
Com si els altres candidats no hi sortissin mai. Com si fos un deshonor aparèixer-hi. Com si passar pel filtre de la caixa tonta et fes tonto. Com si et restés capacitat intel·lectual. Com si sortir per la tele t’invalidés per fer qualsevol altra cosa que no sigui sortir per la tele. No pots fer teatre, escriure un llibre, ser professor universitari, economista ni candidat a unes eleccions europees. Per què encara tractem la televisió amb aquest menyspreu? ¿No tenim cap argument una mica més elaborat?
L’any 2014 la tele ja va camí de ser un mitja de comunicació caduc i nosaltres continuem amb els mateixos prejudicis del Maig del 68, de quan la televisió era un invent recent i, com tots els invents recents, era rebut amb por i prevenció. Diumenge a la nit va començar una cursa per restar mèrits al teu èxit electoral. Es tracta d’atribuir-lo al poder malèfic de la televisió. ¿Si resulta que la gent és tan tonta que vota el primer surt per la tele, com és que ara mateix el diari més venut a Espanya no és La Razón, si el seu director, Paco Marhuenda, cada dia esmorza, dina i sopa en un plató de televisió?
Jo sóc un dels molts catalans a qui l’èxit de Podem ha agafat per sorpresa. A partir d’ara hauràs de demostrar les teves qualitats polítiques. Però crear un partit del no res i en només quatre mesos convertir-te en la quarta força política d’Espanya requereix una anàlisi més profunda (i menys passada de moda) que el d’encolomar un altre mort a la tele.
A un lector de l’ARA, espectador de TV3 i oient de RAC1 li pot haver vingut molt de nou el vostre èxit electoral. No vam detectar que diumenge podíeu treure 120.000 vots. Suposo que a vegades confonem la nostra Catalunya amb Catalunya.
P.D.
