A Ignasi Aragay
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(I em pensava que vosaltres no sabíeu
què era
guardar fusta al moll:
però jo he vist la poli
amb pectorals
sobre els bots,
per dessota els taulons descobrir-hi el preu fet de la coca:
sota els flandes
i els melis,
he amagat grams sagrats.
Quan els Mossos d'Esquadra espiaven la nit
i el container ple de sacs era una coartada,
sense llums als entorns:
he fet una entrega dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
com
guardava fusta al moll:
però els punys americans que m’han trincat
a casa
M’han delatat i m’he amagat a un hotel.
I era com un miracle,
que estirava el fil de la màfia que em paga.
I en la boira es perdia el trepig.
Jo em pensava que vosaltres no sabíeu
què és
guardar fusta al moll.
I que no sabíeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que venen de Xile
per dissimular:
que eren curulls de droga.
Joan Trincat Per-Beneit
Óssa menor, 2025
[L'ARA publicava ahir la notícia "Un contenidor amb 140 quilos de cocaïna delata un estibador del port de Barcelona". Partint d'aquest fet, aquesta columna adapta el poema “Nocturn per a acordió”, de temàtica portuària, que Joan Salvat-Papasseit va publicar fa just 100 anys, l'any 1925, i que va dedicar a Josep Aragay].
