29/10/2021

Obrir la ciència, accelerar els descobriments

2 min

Obrir o tancar, aquesta és la qüestió. Ni estic parafrasejant el Hamlet de Shakespeare ni cap capítol de Terra d’escudella (tot i que això darrer només és apte per a boomers). Vull entrar en una qüestió que afecta a tothom i, en particular, al món acadèmic: la lliure circulació del coneixement.

Com cada any des de fa uns quants, estem en plena Setmana Internacional de l’Accés Obert, enguany amb el lema "Importa com obrim el coneixement: construir l'equitat estructural". El lema s’alinea expressament amb la recomanació de la Unesco sobre ciència oberta, amb la qual s'intenta garantir l'equitat entre els investigadors dels països de rendes altes i els de rendes mitjanes i baixes. L'objectiu és permetre l'intercanvi just i recíproc d'inputs i resultats científics, així com l'accés igualitari al coneixement científic tant dels productors com dels consumidors de coneixement, independentment de la seva ubicació, nacionalitat, raça, edat, gènere, circumstàncies socioeconòmiques, etapa professional, disciplina, llengua, religió, discapacitat, ètnia, situació migratòria o qualsevol altre motiu.

Per a un productor de coneixement –el professorat universitari, per exemple– que una publicació sigui d'accés obert vol dir que qualsevol, arreu del món, pot accedir al coneixement i ampliar no només els horitzons del treball investigat sinó també les possibilitats de col·laboració. La xarxa possible de col·laboracions és tot el món i no només aquells que poden pagar per llegir, o pagar per publicar els resultats d'una recerca científica. Obrir el coneixement no vol dir deixar de ser rigorós per publicar, sinó compartir de manera equitativa la ciència, com recomana la Unesco.

Compartir en obert el coneixement probablement permet accelerar descobriments que ens fan avançar com a societat. Per exemple, les vacunes contra el SARS-CoV-2. A part de la motivació evident de la comunitat científica, és possible que el fet que s’obrissin molts dels articles que habitualment estan en tancat ajudés a avançar més de pressa. A més, el fet que algunes revistes tinguin en obert la informació sobre el covid-19 mentre dura la pandèmia fa que qualsevol consumidor de coneixement, és a dir, qualsevol persona, pugui informar-se'n si ho desitja. D’alguna manera, això pot contribuir a mitigar les fake news, perquè aquells que voluntàriament o professionalment (periodistes, per exemple) busquen informació per contrarestar-les la tinguin a l’abast.

Ara bé, si volem que el coneixement circuli obertament i no en tancat, cal repensar els sistemes d'avaluació de la recerca i de promoció del professorat, en què encara pesa massa el nombre d'articles publicats i les revistes on apareixen. No hauria de ser tan important el nombre de publicacions com l’aportació que fan al coneixement i a la societat. El que hauria de tenir més pes en l’avaluació és precisament el contingut d’un article i no tant en quina revista ha aparegut (la majoria de revistes de prestigi estan en tancat), aspecte que avui dia és molt, massa, important. 

Marta Aymerich és vicerectora de la UOC
stats