El paquet de Pedro Sánchez i el mamellam de Teresa Jordà
El PSOE de Galícia fa un anunci electoral amb un noi davant d’un cartell de Pedro Sánchez, que es veu que, com sap tothom i és profecia, resulta un home atractiu. El noi es mira el cartell i diu (tradueixo del gallec): “Ell no podria fer de repartidor de Glovo, perquè Déu n’hi do del paquet... de mesures que té”. I llavors, mentre parla del paquet de mesures, amb les mans fa un gest eloqüent que podria voler demostrar això: la grandària del paquet. Com veuen, fa servir un joc de paraules obvi. Paquet, com carn d’olla, vol dir el conjunt de penis i testicles humans, que, per mor dels calçotets i els pantalons, romanen apilonats formant això: un adorable paquet.
Els caps de campanya no haurien tingut paquet per posar-hi una dona dient el mateix, perquè hauria estat considerat sexista (envers ella). Hauríem dit que la dona en qüestió és utilitzada per lloar la pebrotera del mascle. Al revés, un home parlant del mamellam d’una dona també hauria estat considerat sexistíssim. El pobre noi que fa l’anunci, doncs, no es mostra gens admirat, d’aital paquet, per no semblar, també, que el podria desitjar. Ara bé, imaginem una campanya al revés, amb una noia parlant, fent servir un doble sentit, dels atributs d’una dona política. Poseu a la foto alguna de les candidates a les eleccions. Teresa Jordà, per exemple, i la narradora davant del cartell mirant-li, però no gaire, els pits i dient: “Vaja. La Teresa té dues bones raons, dues raons poderoses per anar a Madrid. D’altres, tenen raons més petites...” Què hauríem dit? I si la mateixa narradora hagués dit: “De vegades costa triar entre pit i cuixa, però en el cas de la nostra candidata no has de triar, perquè té un gran pit i una gran cuixa...” Jo, sincerament, no m’ho vull ni imaginar.
