Llegeixo l’entrevista a la consellera després del nyap d’adjudicació de places al Departament d’Educació. Per començar, cal dir que aquesta paraula catalana, nyap, és magnífica. Nyap vol dir una cosa no reeixida, mal feta. Diu en Coromines que fer nyap també vol dir “agafar una cosa amb violència, o sobtadament”. Nyap ve de nanyo, “bony que surt a algú a conseqüència d’un cop”. Totes aquestes connotacions de cosa sobtada, violenta (per com afecta les persones) mal feta, boteruda o bonyeguda, es podrien aplicar a l’afer dels titulars recents.
La filosofia és una estranya activitat que desfila la troca dels nyaps. El millor exemple d’aquest interès estrambòtic pel que no encaixa fou Sòcrates, passejant pels mercats de la ciutat, sopant a casa d’amics, enraonant amb els més joves. El seu propòsit era fer veure a l’interlocutor convençut que, en realitat, no sabia el que es deia. Després de posar en evidència que allò que es pensava que estava dient de fet era una altra cosa, recomanava amb cura tenir el valor d’escoltar-se una mica. Potser un exercici semblant podríem fer amb la qüestió del nyap a la conselleria. Primer de tot cal dir que soc literalment incapaç, a hores d’ara, d’explicar amb precisió el problema de l’adjudicació de places. Diu la conselleria que hi ha hagut un error intencionat que “s’ha resolt” amb un cessament. També diu que “cal més fortalesa tècnica”. En què consisteix una virtut d’aquesta mena? Es pot parlar de fortalesa física o fins i tot moral, en el sentit de tenir el valor d’actuar segons el bé comú. Però una fortalesa tècnica, què vol dir, sense la voluntat política que l’orienta i li dona sentit? En el cas d’aplicar un procediment administratiu considerat injust, encara que tècnicament s’hagi d’executar, què cal fer? Si el procediment administratiu afecta un grup nombrós de persones, la resposta és ser tècnicament fort o més aviat actuar amb justícia? Una cosa és la justícia i una altra de molt diferent la fortalesa tècnica, oxímoron del qual ningú pot sortir ben parat. Tanmateix, en el nostre món, els procediments són la clau i la política –diu Jean-Claude Milner– es redueix al binomi “problema-solució” –que aquí podríem traduir pel binomi “nyap-reacció”–. A l’entrevista també es diu: “Cal millorar la planificació per millorar la qualitat del sistema educatiu i, de retruc, millorar la confiança.” Què va al davant, la relació de confiança o la planificació i la qualitat? Si la conselleria no pensa en els mestres i les seves vides de què li serveix ser tècnicament forta? Lluís Duch va subratllar la crisi de les relacions de confiança a les societats contemporànies. La manca de confiança és substituïda pels procediments administratius i la “fortalesa tècnica”. Aquesta substitució respon a la fallida de la política com un discurs de fons orientat al bé comú. Per això els nyaps apunten bé i fan diana. Com Sòcrates fent parlar els seus conciutadans, el nyap assenyala una veritat incòmoda de la política. Què en fa, d’aquesta veritat, la conselleria?
