Els presos oblidats (1961)
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús
De l’article de l’advocat Peter Benenson (Londres, 1921 - Oxford, 2005) a The Observer (28-V-1961). Traducció pròpia. Aquest divendres fa seixanta anys de la publicació d’aquesta crida fundacional d’Amnistia Internacional, moviment pacifista i humanitari que defensa gent empresonada per mantenir conviccions polítiques o religioses discrepants amb els poders de l’estat on viuen.
Obriu el diari qualsevol dia de la setmana i trobareu una notícia de qualsevol indret del món sobre algú a qui han detingut, torturat o executat perquè les seves opinions o la seva religió són inacceptables pel seu govern. Són uns quants milions de persones empresonades -i no totes rere el Teló d’Acer o de Bambú- i el nombre segueix creixent. Llegint el diari un té un desagradable sentiment d’impotència. No obstant, si aquests sentiments desagradables generalitzats es poguessin unir en una acció comuna, es podria fer alguna cosa positiva. El 1945, els membres fundadors de les Nacions Unides varen aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. L’article 18 de dit document afirma que tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar les seves conviccions individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la prèdica, el culte i el compliment de ritus. L’article 19 de l’esmentada Declaració Universal afirma que tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, la qual cosa comporta el dret a no ser molestat per causa de les seves opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees mitjançant qualsevol plataforma d’expressió i sense consideració de fronteres. Actualment no hi ha cap mètode segur per conèixer quants països permeten als seus ciutadans gaudir d’aquestes dues llibertats. A més, la qüestió no són els drets que apareixen en el text de la Constitució, sinó que aquests drets han de ser exercits i respectats en la pràctica. Per exemple, el govern espanyol posa una cura especial en remarcar aquestes garanties constitucionals, però falla en la seva aplicació. Hi ha una tendència creixent arreu del món en el sentit de disfressar els autèntics motius pels quals els “no conformistes” són empresonats. A Espanya, els estudiants que reparteixen octavetes demanant el dret a reunir-se per discutir assumptes corrents són acusats de “rebelión militar”. A Hongria, els sacerdots catòlics que han intentat mantenir corals infantils, han estat acusats d’“homosexualitat”. Aquestes acusacions de tapadora indiquen que els governs no són insensibles a la pressió de l’opinió exterior. I quan l’opinió mundial es concentra en un punt dèbil, sovint pot provocar que cedeixi un govern. [...] El professor Tierno Galván i els seus amics intel·lectuals han estat absolts a Espanya el passat mes de març després de l’entrada en el país d’uns destacats observadors estrangers. [...]
